Un treball amplia a cinc els molletans deportats a camps nazis

L'estudiant Núria Sala eleva a 12 la xifra de baixvallesans i a 47 els represaliats del Vallès Oriental

Societat

En el marc dels actes de commemoració del Dia Internacional de l’Holocaust i de Prevenció de Crims Contra la Humanitat, la jove Núria Sala Ventura –de 17 anys–, alumna de l’Institut Vall del Tenes, va presentar a Granollers un minuciós treball sobre els vallesans que van ser deportats als camps nazis, i que sumen 47. L'estudi inclou noves dades, com la d'un cinquè deportat de Mollet, que se suma als quatre als quals es rendeix homenatge al monument de la plaça Amical Mauthausen.

Així, Núria Sala recull l'avís que va rebre la molletana Amàlia Tarragona Llorente de la mort del seu fill Antoni López i Tarragona en un camp d'extermini. L'Antoni López era originari d'Almeria –va néixer a Lucar el 1910–, però va viure al carrer Gallecs número 16 de Mollet amb la seva família. L'any 1941 va ser a Stalag i a Mauthausen fins que va ser desplaçat a Gusen, on va morir el 15 de novembre de 1941, als 31 anys. Aquest tràgic recorregut va ser habitual també en les altres víctimes molletanes dels nazis, com Vicenç Bachs i Vilà (1906 - 1941), Pere Cuyàs i Niubó (1905 - 1941), Joan Molins i Maynou (1911 - 1941), i Joan Tura i Ros (1912-1941).

Més víctimes al Baix Vallès
Parets també lamenta tres víctimes dels camps nazis: Teodor Fau Fusalba (que va ser alliberat del camp el 1935 i va morir el 2001), Projecte Forns i Ninou (que va morir a Gusen als 34 anys), i Pere Xicota i Álvarez (també mort a Gusen el 1941). Respecte al complet estudi de la historiadora Maria Àngels Massaguer, Segona República, Guerra Civil i primer franquisme a Parets (2007), Sala aporta la biografia d'una nova víctima del nazisme, la de Teodor Fau. Aquest paretà nascut el 1909, a diferència de Forns i Xicota, no va morir a l'exili, però sí que va passar pels camps d'Stalag i Mathausen, abans de ser alliberat el 5 de maig de 1945. Va morir l'any 2001.

A la Llagosta va néixer el 1902 Ramon Sariol i Castellà, militant d'ERC que es va exiliar a França amb la intenció de combatre amb la resistència, però va ser detingut i, després de passar per la corrua habitual de camps de concentració, va morir a Gusen el gener de 1942, amb 39 anys.

El treball també recull la història dels motornesins Josep Viñallonga i Planas (exiliat, membre de la resistència francesa i mort el 1944 al camp de Bochum als 29 anys), i els germans Marià i Joan Clivillers i Joan (que van morir a Gusen als 39 i 32 anys).

La vàlua del treball
Malgrat la joventut de la Núria, que ha fet l’estudi en el context del treball de recerca de batxillerat i amb el suport del seu tutor (Francesc Martí), l’historiador Joan Garriga –que l’acompanyava a l’acte de presentació– en destacava “la vàlua i les noves aportacions a la història i a la reflexió, així com la valentia, la sensibilitat i l’ofici”.

De fet, el treball apunta per primer cop la xifra conjunta de deportats del Vallès Oriental –47–, “un gruix que els historiadors del territori no ens pensàvem”, reconeix Garriga, qui lloa també el treball de Sala per la bona aproximació que fa al context general i per la focalització que fa en el territori, així com un intens recull documental, amb fotografies i fragments d’entrevistes.

Noves aportacions
Garriga també reconeix les moltes noves aportacions del treball, i en destaca la referència del garriguenc Felip Codina, “de qui aporta dades que no es coneixien”. Codina era farmacèutic al poble i militava al PSUC. Es va exiliar a França el 1939, des d’on va començar a organitzar un grup de la resistència.

El treball segueix viu i, un cop finalitzada la recerca per a batxillerat, la Núria ha seguit avançant, de manera que ha anat trobant dades que aporten noves descobertes, tot reivindicant la memòria històrica vallesana. “Un treball que barra el pas a l’oblit”, va concloure l’autora.

Edicions locals