La flama olímpica a Mollet, un quart de segle

El nomenament com a subseu va ser un impuls per a la transformació urbanística

Societat

El 15 de juny de 1992 –aquest dijous fa just 25 anys–, la torxa dels Jocs Olímpics de Barcelona, que tres dies abans desembarcava a Empúries provinent de Grècia, arribava als carrers de Mollet. D’aquells Jocs es recordarà, per exemple, que la primera medalla es va donar a Mollet a una tiradora coreana i que va ser Albert de Mònaco qui l'hi va penjar.

L’aventura olímpica de la ciutat, però, començava uns anys abans. Va ser el 17 de juliol de 1989, tres anys després d’aquell famós “...à la ville... de Barcelona” pronunciat per l’aleshores president del COI, Joan Antoni Samaranch, quan Mollet va ser designada subseu. La ciutat, que competia amb altres poblacions, com Gelida, va acollir les instal·lacions de tir olímpic, que es van construir en uns terrenys de Gallecs propers a l’Escola de Policia.

El fet de poder reaprofitar les instal·lacions un cop acabats els Jocs va ajudar a convèncer el Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona (COOB) i la Federació Internacional de Tir. De fet, 25 anys després les instal·lacions continuen en funcionament, tot i que els moviments proteccionistes de l’espai natural de Gallecs reclamen un canvi d’usos de l’equipament.

Transformació urbana
Però per a Mollet els Jocs del 92 no van ser només un esdeveniment esportiu, ja que van possibilitar una de les transformacions més importants de la ciutat. La inauguració, el 28 de juliol de 1990, de la variant de la N-152 –l’actual C-17–, que desplaçava fora del nucli urbà el trànsit de la carretera, que passava per Jaume I, va ser el punt de partida de tot un seguit d’inversions en obra pública impulsades per les exempcions fiscals, entre les quals la de l’IVA, promogudes pel govern de l’Estat.

“La intensitat d’acció del govern municipal per no perdre cap subvenció ni cap bonificació fiscal va donar fruits en forma de deixar enrere un Mollet del Vallès que el franquisme havia tractat com a suburbi”, apunta l’aleshores alcaldessa Montserrat Tura, en l’article XXV Olimpíada Mollet del Vallès. Una entre quinze, publicat al volum 28 del Notes.

D’aquella època són la urbanització de la Rambla Nova i la reurbanització de les rambles Fiveller i Balmes; les primeres instal·lacions per a EMFO al carrer de Berenguer III; l’escola de música a Can Gomà; les pistes d’atletisme de La Pedra Salvadora; i la urbanització del polígon industrial de Can Prat, entre moltes altres actuacions a carrers, xarxes de subministrament i espais de la ciutat.  

Edicions locals