El Parlament declara nuls els judicis franquistes a 303 baixvallesans

Els processos sumaríssims van afectar 1.508 vallesans, dels quals 101 van ser executats

Societat

El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 29 de juny la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara nuls els judicis i els consells de guerra dictats per causes polítiques a Catalunya per la dictadura franquista.

El rescabalament de la memòria de milers de persones, que el Congrés va tombar fa uns anys, finalment ha tirat endavant en el cas de Catalunya, on els processos judicials sumaríssims de tribunals franquistes van afectar més de 78.000 persones entre els anys 1939 i 1980. D’aquests, 1.508 vivien al Vallès Oriental, segons les dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya i la documentació de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, que des de 1988 es va dedicar a custodiar els procediments judicials militars produïts a Catalunya durant la postguerra i generats, sobretot, per l’Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar.

 

Pel que fa al Baix Vallès, 303 persones –el 2,28% de les 13.265 persones censades el 1936– van ser sotmeses a un judici sumaríssim, i 13 van ser executades. Es tracta de Joaquim Aguirre, Josep Fortuny, Josep Maynou, Guillermo Salabert, Miquel Ventura, Antoni Arimon, Joan Brunat, Amadeu Pagès, Amadeu Ramon, Esteve Seguer, Antonio Quinto, Martín Iglesias i Josep Pont. Dels represaliats, 124 eren veïns de Mollet, 42 de Parets, 40 de Martorelles, 31 de Montmeló, 29 de Sant Fost, 24 de Montornès, 7 de Santa Maria de Martorelles i 6 de la Llagosta.

 

Debat polític 

El ple del Parlament aprovava la llei de nul·litat el passat 29 de juny, en un debat seguit in situ per més de 200 persones entre víctimes del franquisme i familiars i representants d’entitats memorialistes. La llei, que van presentar conjuntament JxSí, CSQP i la CUP, declara il·legals “els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978, perquè són contraris a la llei i vulneren les més elementals exigències del dret a un judici just. I, en conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.

 

El text aprovat també autoritza l’Arxiu Nacional de Catalunya perquè elabori i faci pública una llista dels processos instruïts pel règim franquista, les sentències adoptades, les persones encausades i les condemnes imposades. Aquesta llista s’haurà de publicar el mateix dia de l’entrada en vigor de la llei, és a dir, l’endemà que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat.

 

La llei de reparació jurídica de les víctimes va ser aprovada per unanimitat, fins i tot amb el vot favorable del PP, tot i que el 2007 els populars van votar al Congrés en contra la llei de memòria històrica que va declarar “il·legítims” els tribunals i les condemnes del franquisme. El diputat dels populars Fernando Sánchez va defensar el vot a favor “per respecte a les víctimes”.

 

Edicions locals