Polèmica pel desnonament d'una família amb fills petits a Mollet

La Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne acusa l'Ajuntament d'"abandonar" la família, i el consistori diu que el seu cas és "fraudulent"

Societat

La Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne ha denunciat aquesta setmana el que considera "un cas més d'indefensió total" d'una família davant del seu desnonament previst per dimecres i acusa l'Ajuntament de no actuar per trobar una solució. El consistori, per la seva banda, qualifica de "fraudulenta" l'ocupació de l'habitatge per part de la família.

Segons explica la Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne, es tracta del cas d'una dona i els seus dos fills de 5 i 2 anys que ocupen un antic pis del BBVA –avui propietat d’un fons voltor– per “circumstàncies excepcionals”. La família vivia fins l'any passat en un pis de la Generalitat a Manresa que va abandonar “per raons perfectament justificables pels serveis socials i pels metges que els han atès a Manresa, que els han recomanat venir a Mollet o els seus voltants, on tenen família”, explica Pol Ansó, membre de la plataforma.

Ansó denuncia que “l'Ajuntament es nega a empadronar la família al municipi malgrat haver-ho sol·licitat el 31 d'agost del 2017”, de manera que “està sent impossible trobar un reallotjament” per a aquesta dona i els seus dos fills, que es troben “en total abandonament institucional”.

Ocupació "fraudulenta"
L’Ajuntament, per la seva banda, ha qualificat el cas d’ocupació “fraudulenta”, i assegura que la dona va ser adjudicatària d'un pis de lloguer social en el qual va viure durant uns dos anys fins que va “renunciar-hi voluntàriament per ocupar un pis al nostre municipi”. Davant d’això, apunta, “no se li pot oferir un habitatge social perquè, en renunciar a l'habitatge que ja tenia en una altra ciutat, ella mateixa s'ha exclòs del sistema de protecció oficial d'habitatge”.

En aquest sentit, des de l'Ajuntament de Mollet asseguren que el consistori està treballant actualment en 50 expedients de desnonaments –tots per ocupacions o impagaments de lloguer– i que “en tots els casos els serveis socials municipals treballen per trobar alternatives de manera coordinada amb l'Agència Catalana de l'Habitatge”.

Sobre aquest cas concret apunten que “sempre vetllarem per la justícia social i no respondrem a cap tipus de coacció i pressió perquè casos com aquests passin per davant d'altres famílies vulnerables”, i asseguren que “continuarem treballant per ajudar i estar al costat de les famílies deutores de bona fe que no poden afrontar el deute hipotecari o de lloguer”.

La plataforma, per la seva banda, considera que “l’Ajuntament allarga el procés d’empadronament el màxim possible –sis mesos– per evitar que hi hagi ocupes a la ciutat i per poder al·legar, en el moment d’executar els desnonaments, que aquestes persones no són veïnes de la ciutat”, diu Pol Ansó, de la plataforma. “És una tècnica gens ètica per desmoralitzar aquestes persones i fer que acabin marxant”, denuncia.
 

Edicions locals