El Museu Abelló mostra el Joan Ponç més visionari

L'exposició, que s'inaugurava dijous, es podrà visitar fins al 23 de desembre

Cultura

Dijous el Museu Municipal Joan Abelló inaugurava la mostra Joan Ponç. Capses secretes, 1975-1980, que retrata l'univers d'aquest artista de l'avantguarda catalana per mitjà de 121 dibuixos i acuarel·les. L'exposició es podrà visitar fins al 23 de desembre.

Probablement cap artista ha descrit de manera tan detallada el sofriment humà com ho ha fet Joan Ponç, el pintor més representatiu de les avantguardes catalanes de postguerra.
Joan Ponç (1927-1984), fundador de la revista Dau al Set (1948), juntament amb Joan Brossa, Antoni Tàpies o Modest Cuixart, entre altres, va ser un dels artífexs de l’època de més esplendor de les arts plàstiques catalanes.

La seva obra, estesa també a Brasil, rep la influència d’espai i cosmologia de grans creadors com Joan Miró, Goya i El Greco, referents que fan de l’obra de Ponç una font de “màgia plàstica”, una creació d’aquest “artista maleït, misteriós i esotèric”, de la qual es pot gaudir al Museu Abelló de Mollet, per mitjà d'una exposició de 121 dibuixos en tinta i aquarel·la en què pintura i poesia es fusionen per a crear “suites”, sèries de pintures que tornen a veure la llum després de 27 anys des de la seva primera mostra, l’any 1983.

Joan Ponç, Capses secretes, 1975-1980 es va inaugurar amb la presència del comissari de l'exposició i fundador de l'Associació Joan Ponç, Jordi Carulla-Ruiz, i del gerent de l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació, Jordi López, i amb la col·laboració de l’Escola Municipal de Música de Mollet, que va delectar els assistents al ritme de swing i del Fantasma de l’Òpera.

L’exposició, que inclou entrevistes, fotografies, llibres de consulta i altres documents, mostra algunes de les sèries del pintor, com són Mini-geperuts, Caps- Espelma, Irregulars, Degollats o Celestial, que permeten observar el caràcter fantàstic, rebel i humà de les seves pintures, protagonitzades per éssers generalment zoomòrfics, místics i posseïts, envoltats de lluminositat, textures i llunes geomètriques que emfatitzen la voluntat de crear pintures saturnianes des de les profunditats de l’ésser, fent ús de pinzellades d’humor i primitivisme.

L’obra de Ponç neix fruit de la grandesa i misèria humanes, sorgeix del fons de l’ésser, tal i com afirma el comissari de l’exposició Jordi Carulla-Ruíz: “L’angoixa vital de Ponç busca respostes a través de la tensió per a poder donar sortida al seu món creatiu. Expressa el que sent a través de la pintura, sense traduccions, d’una forma visceral i lúcida. Això fa de Joan Ponç un pintor visionari”.

Així mateix, el comissari destacava la influència de les pintures romàniques a l’obra de Ponç, amb personatges mal fets i indefensos, aportació de la qual aquesta mostra fa ressò, i que condiciona l’estil del pintor. També les pintures clàssiques de Goya, Cézanne o El Greco, que fa de Ponç un pintor amb segell propi. “El día que va veure al Museo del Prado un quadre d'El Greco, va sentir la necessitat d’entrar a l’Ordre dels pintors, com si fos un Ordre de caballería”, afirma Jordi Carulla-Ruíz.

Edicions locals