El Premi Jordi Solé Tura es consolida amb treballs internacionals

El segon Premi Jordi Solé Tura per a una tesi doctoral sobre democràcia ha rebut dotze treballs, tres dels quals de fora de l'Estat. El guardó, que convoca el Centre d'Estudis per la Democràcia, es consolida així en importància i internacionalització.

Política

La convocatòria d’enguany del premi, respecte a la passada edició, ha augmentat el nombre de participants en quatre i també els treballs internacionals. En concret, s’han rebut dos tesis doctorals de la Universitat Autònoma de Barcelona; dos, de la Universitat Pompeu Fabra; dos, de la Universidad Complutense de Madrid; un, de la Universidad de Salamanca; un, de la Universidad del País Vasco; un, de la European University Institute de Florència; un de la Universidad Nacional de Rosario, de l’Argentina; i un de la Universitat de Pittsburgh. El termini per presentar-se al certamen va finalitzar el 30 d’abril, i només un dels dotze treballs presentats s’ha descartat ja que va entrar fora de data.
El treball Democràcia deliberativa; la transformació de preferència en el procés deliberatiu, de Laia Jorba Galdós (UAB), va ser el guanyador del Premi Jordi Solé Tura, de la passada edició. El jurat va decidir atorgar una menció especial exaequo als treballs Exploring the limits of asymmetric devolution and autonomy: education and immigration policies in the United Kingdom and Spain, d’Andrew Davis (University of Nottingham) i La ciudadanía en la teoría política contemporánea: modelos propuestos y su debate, de María Benita Benéitez (Universidad Complutense de Madrid).

HOMENATGE A UN MOLLETÀ

El 2007, el Centre d’Estudis per la Democràcia de Mollet va presentar el Premi Jordi Solé Tura, adreçat a joves investigadors universitaris interessats en els àmbits del dret públic i la ciència política, i en va convocar la primera edició. El certamen fa un homenatge a la figura del polític molletà Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930), que va jugar un destacat paper en la restauració de la democràcia a Espanya i va ser un dels pares de la Constitució Espanyola.

Edicions locals