Descoberta una necròpolis del segle XI a Montornès

Unes obres al costat de l'església han destapat la troballa de 25 enterraments, tot i que només s'ha conservat un individu sencer

Societat

Les restes s'han trobat a molt poca profunditat
Les restes s'han trobat a molt poca profunditat | Equip arqueològic

Montornès del VallèsAnna Ansia

Les excavacions realitzades a la plaça Joaquim Mir de Montornès han descobert una necròpolis medieval que, a l’espera de fer l’inventari de les troballes, molt probablement podria datar del segle XI. En qualsevol cas, la necròpolis correspon a la baixa edat mitjana i té una explicació molt relacionada amb la construcció de l’església de Sant Sadurní.

L’actuació arqueològica ha permès identificar un total de 25 unitats funeràries en un espai d’aproximadament 16 m2. D’aquests 25 enterraments detectats se n’han excavat 16 en una zona molt malmesa per les obres realitzades al llarg del segle XX. És per això que només s’ha aconseguit conservar un individu en la seva totalitat.
Ferran Díaz, tècnic de patrimoni històric de Montornès i director de les excavacions, ha explicat que “es tracta d’una zona amb una alta densitat d’enterraments, superior a un individu per metre quadrat” i ha afegit que “aquest fet podria indicar que en aquest espai hi vivia una comunitat bastant gran o bé que molta gent va morir de cop a causa d’alguna epidèmia, per exemple”.

Però potser el més curiós és que s’han trobat tres tombes antropomorfes excavades directament a la roca, “un tipus d’enterraments que no és gaire habitual i que oscil·la entre els segles IX i XI” ha comentat Díaz.

Durant l’excavació també s’han trobat restes ceràmiques que es poden datar amb un grau de precisió bastant elevat i que correspondrien a èpoques anteriors. Ferran Díaz ha matisat que “la presència d’aquestes ceràmiques no pot confirmar l’existència d’un jaciment romà, però el que sí que demostra és que els romans van passar per aquest indret”.

Ara caldrà determinar el període en què la necròpolis va ser utilitzada. D’altra banda, l’antropòloga Marta Merino està fent un estudi antropològic que pretén avaluar la biometria del cossos per poder saber com eren físicament, així com si tenen alguna patologia òssia, un fet que podria ajudar a determinar a què es dedicaven. A més, s’intentarà identificar si tenien alguna malaltia comuna a l’època, com per exemple la lepra, que pogués haver afectat gran part de la població.

A molt poca profunditat

A Montornès, les obres realitzades al llarg del segle XX han rebaixat el nivell de terra, de manera que moltes de les tombes han quedat destruïdes i s'han eliminat els murs i les estructures que haurien permès descobrir quin seria l’entramat urbà de la sagrera durant l’època medieval. Les sagreres, que van proliferar a Catalunya a partir del segle X i XI, eren espais sagrats que comprenien trenta passes al voltant de l’església parroquial i on no s’hi podien dur a terme actes violents, fets que es castigaven sota pena d’excomunió. És per això que la població decidia viure en aquestes zones protegides de la guerra.

En el moment de la construcció de l’església i de la utilització de la necròpolis, el nivell per on actualment es trepitja quedava sota terra. De fet, la part inferior del mur de l’absis de l’Església de Sant Sadurní és molt irregular precisament perquè indica el nivell de fonamentació. I és que en el moment que es van produir els enterraments, el nivell de circulació estava situat aproximadament mig metre per sobre de l’actual. És per això que les restes han aparegut a poca profunditat.

Edicions locals