L'Ajuntament de Mollet aprova el compte general de 2017 amb polèmica

Ara Mollet i PDeCAT acusen el govern de presentar uns resultats "ficticis" que no responen a la realitat econòmica del consistori

Política

L'Ajuntament de Mollet aprova el compte general de 2017 amb polèmica
L'Ajuntament de Mollet aprova el compte general de 2017 amb polèmica

El ple de l'Ajuntament de Mollet ha aprovat aquest dilluns el compte general de 2017, un document que aporta informació sobre el balanç econòmic del consistori en tancar l'exercici. El compte s'ha tancat amb un romanent positiu de 56.480 euros, una xifra que han posat en dubte tant Ara Mollet ERC com PDeCAT, que acusen el govern socialista de portar al ple uns comptes "ficticis".

Segons el regidor d'Hisenda, Josep M. Garzon, el tancament ha estat "positiu i equilibrat" pel que fa als comptes de l'Ajuntament i dels organismes municipals, a excepció de Mollet Impulsa, i l'índex d'endeutament és del 61%.

Aquest tancament en positiu, però, ha estat qüestionat per Ara Mollet ERC MES i PDeCAT que consideren que els números són "molt dubtosos" i que el govern fa "enginyeria financera per no reflectir realment quina és la situació econòmica de l'Ajuntament", asseguren.

L'informe de la Sindicatura de Comptes

Segons explicaven ambdues formacions de forma conjunta dilluns abans del ple, l'Ajuntament no ha aplicat tots els criteris que la Sindicatura de Comptes li va reclamar a principis d'aquest any després que aquest organisme fes d'ofici una fiscalització dels comptes municipals de l'any 2015. En aquell any, i segons l'informe de la Sindicatura, l'Ajuntament va comptabilitzar indegudament 6,1 milions de més de drets reconeguts. En concret, aquestes partides corresponien a diners que l'Ajuntament comptabilitzava que havia de cobrar d'altres administracions però "en algun cas sense que hi hagués cap conveni signat o amb temes que estan als tribunals i que no hi ha garantia de cobrar", explicaven els dos grups municipals.

Entre aquestes partides, apareixen, per exemple, els 2,2 milions d'euros que l'Ajuntament reclama a la Generalitat per la construcció del centre de serveis El Lledoner –una qüestió que està judicialitzada tot i que sí existeix un conveni entre Generalitat i Ajuntament–; més de mig milió d'euros pel centre d'educació especial Can Vila, o 403.000 euros que el consistori reclama al Govern català pel cànon per la cessió de l'antic Ajuntament per instal·lar-hi el Registre Civil, un cànon pel qual, segons reconeixia el mateix govern local, no existeix conveni signat.

"Si s'haguéssin seguit els criteris que marca la Sindicatura els comptes s'haurien tancat en negatiu perquè es calculaven uns drets reconeguts amb estimacions per sobre del que realment era", assegura el regidor del PDeCAT, Jordi Talarn. Per la seva part, la regidora d'Ara Mollet ECR MES, Marta Vilaret, afegia que "el tancament de comptes de l'Ajuntament no és un panflet polític i ha de reflectir la realitat comptable". En aquest sentit, Vilaret apuntava que, "serem els primers en anar a reclamar més diners per als ciutadans però comptablement s'ha de ser transparent", diu. La mateixa Vilaret deia que, en sentit estrictament comptable, segons dades de la Generalitat, el deute actual que el Govern català té amb el consistori de Mollet és de 3.000 euros.

Ara Mollet ERC MES també va criticar el que consideren un procediment "molt preocupant" del govern local i que afecta a les finances municipals. Es tracta de l'ús dels crèdits extrajudicials, un mecanisme que permet que la Junta de Govern aprovi el pagament de factures per les quals s’han contret obligacions sense tenir consignació pressupostària i que es tradueix en pagar factures d'un any concret l'exercici següent. Segons dades presentades per Ara Mollet, el 2018 s'han aprovat els pagaments de cinc crèdits extrajudicials de factures del 2017, per valor de 4,5 milions d'euros. "És un mecanisme legal però que hauria de ser excepcional", diu Vilaret, qui afegeix que "és preocupant que sigui una xifra tan alta perquè està hipotecant gairebé un 8% del pressupost actual".

El govern del PSC es defensa i acusa ERC i PDeCAT d'electoralisme

Per la seva part, en el ple de dilluns, el regidor d'Hisenda, Josep M. Garzon, va defensar que els criteris emprats per fer el tancament de comptes eren els establerts per la Diputació, que "diu que es pot comptabilitzar com a ingrés una subvenció quan ja s'ha presentat tota la documentació", una afirmació que Talarn matissava: "La Diputació afegeix 'i que no hi hagi dubtes de cobrament'". Garzón assegurava que en el tancament de 2017 s'han aplicat els criteris de la Sindicatura "en la mesura del possible" i defensava que "en molts casos avancem els diners encara que no hi hagi un conveni signat i a sobre ens demanen que no ho comptabilitzem com a deute".

En aquest sentit, l'alcalde, Josep Monràs, admetia que "hi ha criteris que marca la Sindicatura que ens ressistim a seguir, com per exemple, que no poguem comptabilitzar com a deute el cas del Lledoner". L'alcalde deia que "des d'una visió de rigorositat comptable hauríem de deixar de donar els serveis fins que no tinguéssim el xec a la mà i això no ho farem perquè confiem en la paraula de la Generalitat, potser més que vostès", etzivava als regidors d'Ara Mollet ERC MES i PDeCAT, als quals acusava de "començar la campanya electoral abans d'hora".

El portaveu de Canviem Mollet, Xavier Buzón, també va acusar els partits independentistes d'electoralisme però sí va demanar més transparència al govern local. En la votació al punt, PSC i Cs van votar a favor, Canviem i PP es van abstenir i Ara Mollet ERC MES i PDeCAT hi van votar en contra.

Edicions locals