Solidaritat ciutadana per dos regidors empresonats a la postguerra

Pelegrí Pi i Jacint Marquina van ser els protagonistes de la xerrada de dilluns del CEM

Societat

Pelegrí Pi i Jacint Marquina
Pelegrí Pi i Jacint Marquina | Elisabet Prades i Josep Rodríguez

 Pelegrí Pi i Jacint Marquina "no van renunciar mai als seus principis republicans", va dir Montserrat Tura dilluns en l'acte que va acollir l'Ateneu Gran sobre aquests regidors molletans que van ser empresonats i represaliats en acabar la guerra. L'acte, emmarcat en el cicle de xerrades del Centre d'Estudis Molletans sobre el final de la Guerra Civil, girava al voltant de l'article Lideratge i solidaritat de dos molletans en temps difícils publicat al Notes 33 (2018) per Elisabet Prades Pi –néta de Pelegrí Pi–, Josep Rodríguez Marquina –nét de Jacint Marquina– i per l'exalcaldessa Montserrat Tura.

Pelegrí Pi va ser un dels dos regidors de Mollet –juntament amb Enric Orra– que van decidir no marxar de la ciutat amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Tots dos van patir un judici sumaríssim i van ser condemnats a reclusió perpètua.

Tanmateix, "després d'uns mesos el van deixar anar, fins que un veí el va denunciar i al cap de 15 dies el van tornar a ficar a la Model", va relatar Prades. "Estic en una cel·la molt còmoda; només som set persones", deia Pi a la família. Fins al 1943 va passar per la presó de Lleida i per la colònia penitenciària de Vilanova de la Barca –amb treballs forçats–. I després va complir uns anys una condemna de desterrament –havia d'estar a més de 100 quilòmetres de Mollet–. "Pi va viure fins als 80 anys, políticament va viure el retorn de Tarradellas, però va patir pel Barça, que en aquella època mai guanyava res", va cloure Prades.

Marquina, de dreta a esquerra

Josep Rodríguez Marquina, nét de Jacint Marquina, no va poder assistir a l'acte, però l'exalcaldessa Tura va parlar sobre la vida d'aquest regidor nascut a Conca que "durant els anys vint havia militat a la conservadora Unió Patriòtica" i que el 1934 es va presentar a Mollet amb la Lliga Catalana, "també de dretes". El seu salt a ERC va arribar després de la proclamació de l'Estat Català, l'octubre del 1934. El govern de la República va decidir empresonar el Govern de Catalunya, més d'un centenar d'alcaldes i de 600 regidors, i substituir-los. A diferència dels seus companys conservadors, Marquina es va negar a acceptar cap responsabilitat en el consistori municipal, ja que considerava que no era "legítim".

Només un any després va passar a ERC i del 1936 al 1939 va ser regidor. Després de dos anys i mig d'exili, el 1941 va ser condemnat a vint anys de presó, però va sortir en llibertat condicional el 1945. Aleshores, Marquina va fer-se amb un quiosc a la Rambla, que ara regenta el seu nét.

Dues cartes de suport

Tura va explicar que el que uneix aquests dos regidors són uns "escrits de solidaritat" i Prades va recordar que quan el seu avi va entrar per segona vegada a la presó "es van recollir firmes per mig Mollet". Segons diu l'article del Notes, "un grup nombrós de comerciants" van signar i van estampar el segell del seu establiment defensant que, com a regidor, Pelegrí Pi va tenir en tot moment una "conducta exemplar i honrada, havent mantingut amb caràcter afable bones relacions amb tot el veïnat".

En el cas de Jacint Marquina, van ser els mestres qui van signar un escrit de suport, en què afirmaven que Marquina “sempre es va comportar correctament amb els mestres, deixant-nos llibertat per desenvolupar la nostra tasca, limitant-se exclusivament a protegir moral i materialment l'escola i els seus mestres per evitar l'enverinament dels tendres infants i procurant-los tants aliments com podia".

Edicions locals