26-M, les claus electorals en la lluita per l'Alcaldia de Mollet

37.281 molletans i molletanes tenen dret a vot en les eleccions de diumenge

Política

26-M, les claus electorals en la lluita per l'Alcaldia de Mollet
26-M, les claus electorals en la lluita per l'Alcaldia de Mollet

Diumenge els molletans tenen una doble cita amb les urnes: per triar l'Alcaldia i el futur govern municipal i per escollir el Parlament Europeu. Entre les 9 i les 20 h els ciutadans podran exercir el seu dret a vot a les 65 meses repartides en els 8 locals electorals distribuïts a la ciutat.

Enguany, 37.281 molletans majors de 18 anys podran dipositar el seu sufragi, un nombre lleugerament superior als 36.924 que ho van poder fer als darrers comicis locals de 2015. Un cop més, un dels reptes serà la participació. Fa quatre anys, van exercir el seu dret a vot a les  locals el 55,25% d'electors, un percentatge que en les cites locals durant aquest segle ha oscil·lat entre el 55,79% –la participació més alta en l'any en què la coalició d'esquerres Entesa per Mollet li disputava l'Alcaldia a Montserrat Tura– i el 48,16% de 2011.

Nou candidats

En aquesta ocasió, nou candidats es disputaran l'Alcaldia de Mollet, un nombre idèntic al de 2015 però amb protagonistes diferents. Una de les novetats més destacades és l'escissió de Canviem Mollet, que fa quatre anys aconseguia la fita d'empatar en nombre de regidors amb el PSC –força hegemònica a Mollet des del 1987. Els desencontres interns que es visualitzaven de manera clara en els darrers mesos de mandat –i sobretot en la votació dels pressupostos municipals d'aquest any, en què Podem donava suport als comptes presentats pel PSC– han provocat el divorci entre ICV-EUiA, ara Mollet en Comú, i Podem, que es presenten en dues candidatures per separat. Xavier Buzón, qui va ser cap de llista de Canviem, encapçala ara la candidatura del partit lila i Marina Escribano, l'única dona candidata en aquests comicis locals, ho fa a Mollet en Comú.

Una altra de les novetats és la desaparició de candidatures com Pirates i Plataforma per Catalunya i la irrupció d'una nova llista: el partit d'arrels islàmiques Prune, amb Manuel Lasso com a candidat. Un altre cap de llista nou, tot i que amb una àmplia experiència política local com a exregidor d'ICV-EUiA i fundador i cap de llista d'Independents per Mollet, és Txus Carrasco, qui encapçala la llista de la CUP.

Per la seva part, Iván Garrido és el líder de Ciutadans –que el 2015 aconseguia passar de no tenir representació municipal a tenir tres regidors. Un partit taronja renovat després que el fins ara portaveu del grup municipal i excap de llista, Francisco Muñoz, es veiés esquitxat pel cas dels falsos currículums denunciats pel PP, i que els altres dos regidors taronges, els germans Cisneros, s'hagin incorporat a les files dels populars.

A banda de les cares noves, Josep Monràs, alcalde des del desembre de 2003, torna a optar a l'Alcaldia pel PSC i intentarà pujar a l'onada del vot socialista a les passades eleccions generals de l'abril, quan el partit va aconseguir ser de nou primera força a Mollet després de desbancar els comuns.

Susana Calvo i Joan Daví continuen com a candidats del PP i Junts per Mollet (hereus de CiU). Per la seva part, un altre repetidor, Oriol López Mayolas, que fa quatre anys sumava de dos a cinc regidors per a Ara Mollet-ERC-MES, també intentarà capitalitzar el fort increment de vots d'ERC a la ciutat en les darreres generals, quan passava de ser cinquena força a ser tercera. López, a més, després de l'escissió de Canviem i segons les enquestes, s'ha erigit com la força que podria disputar al PSC ser el partit més votat.   

Claus postelectorals

Davant d'un consistori que, amb tota probabilitat, mantingui la fragmentació de 2015, aconseguir ser la llista més votada serà clau. De fet, fa quatre anys, Monràs revalidava l'Alcaldia amb els únics vots dels 7 regidors socialistes. Aquest govern en minoria ha obligat el PSC a arribar a acords per tirar endavant les votacions importants, com pressupostos i ordenances, per a les quals en la majoria de vegades ha comptat amb el suport de Cs i PP, que podrien ser una alternativa d'aliança amb els socialistes per conformar un govern més estable.

Podem, en els darrers mesos ha estat una força també propera als socialistes en algunes votacions i les desavinences amb els antics socis de Canviem han estat més que ostentoses –sobretot en campanya–, un desacord que plantejaria una difícil entesa a curt termini.

D'altra banda, la postura del govern socialista pel que fa al procés i a la gestió de l'1-O ha provocat un distanciament del PDeCAT –soci de govern preferent en l'anterior mandat– eixamplat per les denúncies dels exconvergents sobre la gestió econòmica socialista.

Ara Mollet ERC-MES i Mollet en Comú han estat les forces que obertament han advocat per un canvi al govern molletà, al qual, principalment els republicans, han exercit una oposició més beligerant.

Edicions locals