Nou regidors de Mollet s'acomiaden

Susana Calvo (PP) i Josep Maria Garzón (PSC), després de 20 anys i 38 anys, diuen adéu a l'Ajuntament

Política

Regidors de Mollet que marxen
Regidors de Mollet que marxen

Mollet del Vallès

En poques ocasions es pot veure la sala de plens de l'Ajunament plena a vessar i dimecres va ser una d'aquestes ocasions. L'Ajuntament celebrava el darrer ple del mandat 2015-2019, una sessió en què, com és tradició, els regidors i regidores que no continuaran a partir de dissabte, quan es constitueixi el nou consistori, s'acomiadaven.

És el cas d'Antonio i Elena Cisneros, que van començar el mandat com a membres del grup municipal de Cs i l'han acabat com a regidors no adscrits. Tots dos germans remarcaven "l'orgull i honor" d'haver representat la seva ciutat. Jordi Talarn, del PDeCAT, recordava les dues etapes d'aquest vuit anys al consistori: tres al govern i cinc a l'oposició. "M'han permès tenir una visió clara de les dues bandes, la de gestió del govern i la de fiscalitzar des de l'oposició, una tasca més dura i fosca", deia. També deien adéu Francisco Muñoz, de Cs, qui marxava "agraït i orgullós de la feina feta". Alberto Murillo, de Podem Mollet, feia un balanç positiu del mandat i es mostrava "satisfet per la feina feta tot i que no tant amb el que s'ha aconseguit".

Judith Vizcarra, d'Ara Mollet, analitzava el seu pas per la política municipal i reconeixia que la tasca de l'oposició és incòmode i demanava tant a govern com a oposició "fer més autocrítica perquè en política no hauria de ser un sinònim de debilitat".

Un Martí Turégano (PSC) emocionat mostrava el seu agraïment a companys i empleats de l'Ajuntament, en especial, a "a la brigada municipal, uns grans professionals i treballadors".

Dos pesos pesants

Però si hi ha dos noms especialment rellevants que es van acomiadar són el de Susana Calvo (PP) i Josep Maria Garzón (PSC), després de 20 anys i 32 anys a l'Ajuntament, respectivament.

Una Susana Calvo visiblement emocionada feia un agraïment a la seva família i recordava el seu pare, que moria fa unes setmanes, i qui va ser "qui em va introduir en la política". Calvo assegurava que durant aquests anys ha intentat fer una "oposició constructiva, a vegades no seguint la línia del meu partit pel bé de la ciutat" i feia uns agraïments especialment emotius a Joan Daví, Josep Monràs, i Josep Maria Garzón.

Precisament, Garzón, va ser l'últim en acomiadar-se, amb un discurs molt més concís –més en consonància amb les seves intervencions habituals– amb el qual agraïa la confiança de la gent del partit i els ciutadans i la feina feta pels treballadors i concloïa: "A la vida el que sembla un final és un nou inici".

Edicions locals