Albert Alexandre

En Moha i el Valero surten carregats d'eines d'una furgoneta Citroën antiga. És l'escena de la nova pel·lícula de Neus Ballús, Sis dies corrents, que el passat dimarts va rodar-se a l'exterior de l'estudi de la fotògrafa molletana Judith Vizcarra.

Els dos personatges i un tercer, en Pep, són els lampistes que protagonitzen la cinta de la directora nascuda a la capital baixvallesana. "La pel·lícula explica què passa en la vida de tres treballadors a diversos municipis de l'àrea metropolitana", relata la directora molletana. "Aquesta història es basa en les anècdotes que m'explicava el meu pare, que també és lampista", afegeix. La narració en to de comèdia es situa en sis dies que conformen sis capítols, en el moment en el qual en Moha entra a treballar i en Pep es jubila, i narra la relació que els tres operaris tenen amb la seva clientela.

Com ja havia fet a La plaga, pel·lícula rodada a Gallecs, els personatges de Ballús actuen com a lampistes i al mateix temps ho són a la seva vida real. Un joc entre realitat i ficció que, segons explica Ballús va començar fa tres anys. "Vam estar a l'escola oficial del gremi d'instal·ladors de Barcelona, on fan classes i vam proposar als lampistes que més ens agradaven participar al llargmetratge", assenyala. El sentit d'aquest modus operandi té a veure amb el treball de la directora molletana i la seva forma d'entendre el cinema. "M'agrada filmar gent que té la seva història, que té la seva professió, coneixements, una manera de moure's, de relacionar-se; tot això suma capes a la ficció", diu Ballús. Amb tot reconeix que es tracta d'un procés molt lent perquè el guió es reescriu constantment.

Tot aquest artefacte cinematogràfic serveix a Ballús per parlar de com "veiem l'altre" i per preguntar-se "si és possible entendre'ns". "M'interessen els perjudicis que tenim, els rols que ens assignen segons el lloc on hem nascut, l'estatus social, econòmic i cultural, i com és la comunicació entre un lampista i un client que tot i fugaç pot ser intensa", afegeix.

La importància de Mollet

A la seva nova pel·lícula hi ha un substrat més íntim. "Moltes de les històries que apareixen me les ha explicades el meu pare i es mouen en el paisatge humà molletà", explica. "De forma natural quan penso localitzacions o personatges em venen a la memòria llocs i gent coneguda", diu la directora que afegeix que en el seu cinema hi ha com a objectiu "crear un registre de l’espai i la gent que hi viu".

El cinema social de Ballús

"Haver nascut a Mollet et fa més propera a gent de classe treballadora", afirma la directora. Per a Ballús "molts cineastes venen de classes altes i hi ha una sèrie d'històries que no s'expliquen mai o que no s'expliquen de la manera que m'agradaria". Es refereix a aquelles cintes que parlen de la classe treballadora i considera que "o bé no són prou subtils o són massa pamfletàries". Ballús sent que té una responsabilitat en aquest tema: "Si aquesta pel·lícula que estic pensant no la faig jo, no es farà".