Sergi Escudero

Hi ha un abans i un després de l’edició del 1995 de la festa major de Mollet del Vallès. Aquell va ser el primer any amb la participació de les colles, que van començar sent-ne només una, amb Joan Garcia Gandol com a responsable. Malgrat que la competició no es va iniciar fins dos anys després, l’aparició de les colles va canviar per complet la fesomia de la festa. D’una celebració discreta que no aconseguia atraure els joves perquè les activitats sobretot estaven destinades als infants i a la gent gran es va passar a una explosió d’alegria i activitats per a tots els públics que va engrescar tothom. Fins al dia d’avui, quan ja no es concep la festa major sense elles.

“L’espai d’entitats de la Pau –ja no existeix– va ser on es va originar un ambient de cultiu que va afavorir molt la creació de les colles. Allà hi havia totes les entitats juntes –castellers, diables, geganters i la parròquia– i era molt fàcil reunir-nos, compartir idees i fer coses", explica Rafael Ferran Wally, Torrat i Morat d’Honor d’enguany juntament amb la Colla Gegantera. "El Dani Novo, l’exregidor de Cultura, va ser qui va començar a moure-ho tot i de seguida s’hi va apuntar moltíssima gent”, recorda en Wally, que va ser el creador del primer logotip dels mocadors de les colles i també és qui ha dissenyat el d’aquesta edició d’aniversari.

Comparacions comarcals

Amb tot, no tothom va estar ràpidament d’acord amb la creació de les colles. El principal punt en contra és que ho consideraven una còpia dels Blancs i Blaus de Granollers. “Però es un model de rivalitat que ha funcionat en moltes d’altres poblacions. Fa que pugi el nivell de participació de la gent del poble. Abans eres un espectador i ara ets un participant. I les colles ja han transcendit la festa major perquè durant tot l’any les estan muntant coses. Aquells que hem viscut l’abans i el després ens adonem de la diferència. Ara és molt millor”, relata Wally. Quan es va presentar la iniciativa a l’Ajuntament, aquest la va rebre amb alguna recança perquè el pas significava donar-li poder al poble i deixava l’ens municipal en un segon pla durant la festa major, com així ha acabat tenint lloc.

Un abans i un després

“L’aparició de les colles de Morats i Torrats va ser el boom que ha permès que cada any la festa major sigui millor”, sentencia en Manolo Cesáreo, cap de Colla Gegantera de Mollet, qui ja va formar part de la primera colla, originària del 1982, i un dels creadors de l'activitat del TapesTour. “Sinó existissin, la festa seria molt pobre, no tindria res a veure amb el que és ara. Morats i Torrats són els que atrauen la gent jove, més enllà de l’ajuda que podem aportar les altres entitats. Hi ha famílies que organitzen les seves vacances tenint en compte aquests cinc dies perquè el seu fill o filla els pugui gaudir a Mollet”, afegeix.

En Manolo confessa que ell és morat des dels inicis i pronostica que d’aquí a 10 anys la festa encara serà més gran perquè "no para d’entrar gent amb idees noves a les colles", diu.

La història de Morats i Torrats, però, no ha estat exempta de moments conflictius. Aquests se centren en les edicions del 2005, el 2010 i el 2018, malgrat que els moments de menor finançament i de destrempament per tirar endavant el projecte han afectat també altres dates. Però mai ningú ha tirat la tovallola. El 2005 va ser quan es van començar a alçar les primeres veus crítiques amb el fet que Morats i Torrats burocràticament i administrativament encara fossin una sola entitat amb una junta mancomunada.

Separació de les colles

La força d’aquesta corrent d’opinió va desembocar en la separació el 2008. Dos anys després l’ambient entre les colles continuava enrarit i la negativa dels Morats a participar a la festa del Vot del Poble al·legant una falta de consens en el desenvolupament de la festa estiuenca va desembocar en la suspensió de la competició de les colles per evitar que la polèmica anés a més. Tot i això, es va mantenir la Nit de les Colles després d’arribar a un acord.

Poc a poc es va anar restablint el bon ambient i es podria afirmar que en l’actualitat les dues colles conviuen en la cordialitat i el respecte. Amb tot, l’any passat es va viure un petit episodi desagradable a l’hora d’assignar el punt de la prova de la cursa amb roba interior, que demostra que la rivalitat entre ambdós grups és ben viva.

A més, en l’edició de 2017, les dues colles van mostrar la seva solidaritat i la seva entesa en suspendre la competició després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. “Una colla no tindria sentit sense l’altra i ens hem de felicitar per tots aquests anys. Les dues ens hem proposat aconseguir la màxima participació possible enguany”, va dir José López, el cap de colla dels Morats, el dia de la presentació de la festa major. També Aitor Millán, cap de colla dels Torrats, ha volgut donar-li importància a l’aniversari amb la recuperació de proves renovades dels primers anys.

Ells dos són el relleu de la vintena de caps de colla que hi ha hagut entre Morats i Torrats des del 1997, quan es va decidir consolidar el projecte amb més finançament, la creació de la competició i la decisió que hi hagués un responsable principal per cada colla. Rosa Valverde va ser la primera cap de colla dels Morats i Anna Català la dels Torrats. Des d’aleshores, 12 triomfs per als del mam i 8 per als de la teca.

Hegemonia torrada al marcador

El moment del veredicte després del tradicional ball del fanalet és un dels més emocionants de la festa. Actualment, el marcador se situa en un 12 a 8 per a Torrats però el repte de les colles s’ha mogut en una correlació d’hegemonies i poques vegades s’han alternat vencedors diferents d’un any a un altre. La ratxa de triomfs més llarga la té Torrats, que va aconseguir cinc consecutius entre 2006 i 2011 -el 2010 no hi va haver competició-. Abans de la victòria dels Morats del 2005, els Torrats ja havien encadenat quatre triomfs seguits més, del 2001 al 2004.

D’aquesta manera, van aconseguir contrarestar ràpidament les quatre victòries de Morats en els primers quatre anys de la competició. El parcial de 12 a 2 favorable als del mam entre els anys 2001 i 2015 ha marcat el palmarès de les colles, però en els últims anys Morats ha reaccionat i s’ha emportat les edicions del 2016 i el 2018. Això permet als amants de la teca acostar-se als Torrats a la classificació general, que ara dominen els del mam per 12 a 8.

Santa Teca i Moll Fer, els símbols, un pas més en la identitat 'collera'

El creixement de les colles durant els seus 25 anys de vida les ha portat a buscar símbols que les inspirin, més enllà dels tradicionals mocadors i les samarretes liles i marrons que donen el toc de color a la festa. El tret de sortida, en aquest sentit, el va fer la colla dels Torrats el 2009 amb la posada en escena del Moll Fer, la bèstia que escup foc, aigua i vi, i la qual cada any invoquen a les antigues caves Gomà. Aquest peix va esdevenir la primera bèstia de la ciutat i s'ha convertit en part indispensable de la festa per als torrats, amb un ball propi acompanyat de diables.

El torn dels Morats va arribar dos anys després, quan van presentar la Santa Teca, la deessa del bon menjar, i la figura a qui demanen “nits llargues i ben golfes i bona festa major”. Actualment ja ningú s'imagina la festa major sense aquests dos símbols que aporten un motiu més per gaudir de la força de Morats i Torrats.