L'Arlequí, un festival artístic sense sostre

Pau Segalés, director artístic del festival, assegura que enguany s'ha doblat l'afluència de públic

Cultura

El Cabaret de Los IndulgenTres representat al Socarrat, que va donar el tret de sortida a L'Arlequí
El Cabaret de Los IndulgenTres representat al Socarrat, que va donar el tret de sortida a L'Arlequí | Escena Mollet

Sergio Carrillo

El cap de setmana passat, la ciutat de Mollet es va omplir d'espectacles de gran qualitat artística i de molta gent preparada per gaudir-los durant la quarta edició del Festival Artístic Internacional L'Arlequí, organitzat per Escena Mollet.

De fet, el director artístic del festival, Pau Segalés, assegura que enguany s'ha ampliat molt l'afluència de públic respecte de l'edició del 2018. "L'any passat ja vam quedar molt sorpresos de la quantitat de gent que hi havia, però aquest any hem doblat fins i tot".

Això sí, els assistents van anar arribant en massa progressivament. Divendres es van anar omplint les places de gent a mesura que anava avançant el dia. Però dissabte va ser un dia fort des del principi. "La cirereta va ser al parc de les Pruneres", ple de gom a gom per al xou dels mags i il·lusionistes Sasha & Contie.

Un altre espectacle que destaca Segalés que va agradar molt als assistents va ser el dels mims La Karkocha, divendres al vespre, amb un "format innovador". Es tracta d'un espectacle de carretera, que es va representar al carrer Ramon Casas, i que és inigualable pel fet de ser una improvisació en directe amb els cotxes. És a dir, "no hi ha dos espectacles iguals", afirma Segalés. De fet, hi va haver gent que venia de fora –des de Manresa, Girona o Barcelona, entre d'altres– expressament per veure aquest xou. "El format és una passada", reitera el director artístic de L'Arlequí.

Més rellevància i més gorra

D'aquesta manera, queda clar que L'Arlequí no és només un festival molletà, sinó que trenca fronteres. Més enllà de l'actuació en concret de La Karkocha, durant tot el festival hi havia molta gent de fora. Amb l'ajuda d'un speaker –una de les novetats d'enguany–, qui de tant en tant preguntava d'on venien els espectadors, es va poder comprovar que, malgrat que evidentment la majoria de públic fos de la capital del Baix Vallès, hi havia un gruix important de públic que venia de fora. "Això també ens agrada moltíssim", assegura Segalés.

I els organitzadors també es mostren encantats per la presència de membres de la revista Zirkolika, molt prestigiosa en el món del circ, que reforça l'objectiu d'ubicar L'Arlequí en el mapa de festivals de circs de Catalunya.

D'altra banda, cal destacar les bones recaptacions aconseguides amb el pagament per gorra dels espectacles. "Els artistes van quedar molt sorpresos, i entre els diners que posem nosaltres i la gorra, arriben o fins i tot superen el caixet que haguessin demanat", assegura Segalés.

El clown Peter Punk a la plaça Prat de la Riba

Més de 1.000 euros per a Pallassos Sense Fronteres

L'Arlequí va tancar una nova edició amb un cabaret improvisat solidari, que enguany va recaptar 1.100 euros per a Pallassos Sense Fronteres (PSF). "Molta gent mítica de les colles comentava que no recordaven haver vist mai el Jardinet del Casal tan ple", diu Segalés.

I, de fet, alguns artistes que han actuat a L'Arlequí, juntament amb el mateix Segalés, actuaran el pròxim novembre amb PSF a Cúcuta (Colòmbia) en comunitats afectades per la violència pel narcotràfic, i posteriorment també ho faran en un festival artístic colombià.

Per últim, referent al quart L'Arlequí, els usuaris de la Unitat terapèutica Els Til·lers i el menjador social de Càritas, així com els participants de la festa que ADIMO organitzava dissabte a Ca n'Arimon, van poder gaudir de diverses actuacions socials, que "van funcionar molt bé", fet que convida Escena Mollet a plantejar la possibilitat d'ampliar aquesta part social de cara a l'any següent.

Grans artistes i, sobretot, bona gent

Ara resta tot un any per davant perquè Escena Mollet valori i reflexioni sobre el festival recent enllestit per presentar la cinquena edició a la ciutadania, però confirmen que ja tenen alguns artistes pensats per aleshores. El cinquè L'Arlequí portarà la mateixa voluntat de continuar creixent, i per fer-ho intentaran demanar ajuts i subvencions a la Diputació de Barcelona. "I a veure si amb l'Ajuntament de Mollet hi ha una miqueta més de col·laboració, perquè seria fantàstic", apunta Segalés, qui també afegeix: "Nosaltres som un petit gran festival. A partir de petites aportacions d'establiments i de comerços de la ciutat sumem forces i ho tirem endavant".

Però aquest petit gran festival no només cerca la millor qualitat artística –imprescindible per aconseguir dibuixar el millor festival possible–, sinó també la qualitat humana dels artistes. "Això és essencial. Si un artista té un gran espectacle, però no és bona persona o hi ha alguna cosa que falla, no el tindrem aquí. És molt important per a nosaltres que els artistes se sentin com a casa per acabar creant com una família".

Martilda és un exemple del que vol L'Arlequí. L'artista de Valladolid va actuar al Faràndomus –l'altre festival que Segalés organitza durant l'any a Mollet– i aquest cap de setmana ha decidit venir pel seu compte des de Valladolid a fer de voluntària del festival. "Aquí s'afegeix un tema d'amistat i de molta companyonia, i això no té preu", clou Segalés, molt agraït.

 

Edicions locals