Una quarta part del teixit associatiu de la comarca es troba al Baix Vallès

La subcomarca compta amb 911 associacions registrades (el 25,25% de les registrades a la comarca) i amb una xifra de 0,74 entitats per cada 100 habitants, una dada que al conjunt del Vallès Oriental és de 0,9

Societat, Economia

Les entitats culturals són les més prolífiques de la comarca
Les entitats culturals són les més prolífiques de la comarca

El 25,25% de les associacions que hi ha al Vallès Oriental es troben al Baix Vallès, una xifra no gaire alta, tenint en compte que a la subcomarca hi viuen el 30,28% de ciutadans de la comarca. Concretament, hi ha 911 associacions repartides entre els vuit municipis de l'àrea, que representen 0,74 entitats per cada 100 habitants. En el conjunt del Vallès Oriental hi ha 3.608 associacions –0,9 per cada 100 habitants–. Montornès és el poble amb menys associacions per habitants, amb una ràtio de 0,58, seguit de Mollet i Parets (0,71), la Llagosta (0,75), Montmeló (0,81), Sant Fost (0,89), Martorelles (1,25) i Santa Maria de Martorelles (1,36).

Tot plegat s'extreu de la diagnosi presentada dimarts per l'Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental sota el nom de L’Economia Social i Solidària al Vallès Oriental. Una mirada a l’associacionsime de la comarca. El document fa una fotografia del teixit associatiu comarcal i aporta eines a l'Ateneu per millorar l'assessorament que aquesta entitat fa a les associacions del territori.

El document ha estat elaborat per la cooperativa ILABSO, i durant la presentació, Joan Manel Sànchez –membre d'ILABSO–, va explicar que l'informe s'ha fet a partir d’una sèrie d’enquestes i entrevistes realitzades a diverses associacions culturals, agroecològiques i d'atenció a les persones.

Pel que fa a les enquestes, es van rebre 46 respostes vàlides, i dels resultats es pot veure com “el 70% de les enquestades no fa o no té consciència de fer activitat econòmica” i que “majoritàriament tenen una estructura petita, estan basades en el voluntariat, la seva estructura està poc professionalitzada i el seu enxarxament, pel que fa a economia social, és incipient”. També va fer referència a una “desigualtat” en els càrrecs de les associacions. “En els càrrecs societaris/polítics només hi ha un terç de dones i quan miràvem l’estructura laboral, dos terços eren dones”.

D’altra banda, pel que fa a les entrevistes, concretament se’n van fer a 18 associacions. El membre d’ILAPSO va asseverar que “hi ha entitats que neixen amb una voluntat de tenir activitat econòmica”, però que s’acaben formant com a associacions perquè així els hi aconsellen “les gestories que no coneixen l’Economia Social i Solidària (ESS), ni altres fórmules com la cooperativa o la societat laboral”.

En aquest sentit, quan l’entitat assoleix un nivell de facturació important i comencen a tenir dificultats en temes laborals o econòmics per continuar desenvolupant la seva activitat, fan el pas i es canvien a una forma jurídica pensada per a l’activitat econòmica. “I aquest fer el pas és un moment crític, perquè si van a la mateixa gestoria que ja no sabia molt bé de què anava l’ESS i ara els ha d’ajudar a transformar-se en una forma jurídica econòmica, els ajudarà a passar-se a una SA o una SL, per desconeixement”.

Referent a les associacions que no estaven pensades per generar activitat econòmica i que, de mica en mica, van desenvolupant algunes tasques econòmiques, però sense tenir una gran capacitat de contractar treballadors, sorgeixen uns altres problemes. “O el sou que poden pagar als seus treballadors és més baix o es veuen obligades a fer pagaments en negre”. A tots aquests problemes, Sànchez va assegurar que “es podrien trobar solucions, però les associacions necessiten ajuda i guia”, acompanyaments com els que ofereix l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental.

Reptes de futur

Per la seva banda, Montse Lamata –membre d’ENSÓ, cooperativa agrupada de l’Ateneu Cooperatiu del Vallès Oriental– va apuntar els reptes que l’Ateneu haurà d’encarar durant el pròxim 2020, sorgits d’aquesta diagnosi, que es dividirien entre les noves associacions que sorgeixin i les ja existents.

Pel que fa a les primeres, va explicar que caldrà detectar per a què neixen, i si ho fan per generar futurs llocs de feina, “l’acompanyament ha d’estar encaminat a què reflexionin com fer-ho i a posteriorment fer una transformació a una forma jurídica com les cooperatives”. I quant a les segones, cal treballar per consolidar-les reforçant les mancances: “Existeixen necessitats formatives, tant pel que fa a la seva gestió econòmica, temes de fiscalitat i com realitzar un correcte pla de gestió”. 

Edicions locals