Joan Tardà: 'En Lluís Companys no existia per al president Pujol, perquè era massa d'esquerres i maçó'

L'exdiputat al Congrès va participar divendres en una xerrada sobre memòria històrica a Parets

Política

Antoni Vicente, Joan Tardà, Pere Fortuny i Eduard Amoroux
Antoni Vicente, Joan Tardà, Pere Fortuny i Eduard Amoroux | S.C.

Sergio Carrillo

La Sala Basart Cooperativa va acollir divendres la xerrada Memòria Democràtica. Ara i aquí, organitzada per l'entitat local Taula de la Memòria Històrica de Parets, i en la qual va destacar la presència de l’exdiputat al Congrés per ERC Joan Tardà. El republicà hi va assistir per "explicar allò que hem viscut, què hem fet, on som i que és el que valdria la pena que intentéssim fer en els pròxims mesos" amb relació a la memòria històrica.

Es tracta d'un tema del qual "Convergència i Unió mai hi havia tingut interès", segons Tardà, qui va afegir que "en Lluís Companys no existia per al president Pujol, perquè era massa d'esquerres, maçó i amic de comunistes i anarcosindicalistes".

Tardà va parlar de feixisme: "Les societats europees havíem cregut que s'havia enterrat el nazisme, el militarisme i el feixisme set metres sota terra a Nuremberg. I ara hem descobert amb terror que la bèstia no era morta, sinó que tan sols dormia".

També de les bases de la democràcia espanyola, construïda "amb materials d'enderroc". "Els demòcrates es van veure obligats a pactar amb els franquistes, i els ciutadans espanyols i catalans ni tan sols van poder decidir si allò que volien era la monarquia instaurada pel dictador, o bé recuperar la legalitat republicana avortada per les armes", va apuntar.

I es va referir als intents d'ERC des del 2004 per aprovar una llei per anul·lar les sentències militars i va criticar que a diferència de la resta d'Europa, a Espanya "no es reconeix la víctima jurídicament". El govern "es va negar a assumir que les sentències van ser il·legals", tot i que es va aprovar que es consideressin il·legítimes.

Tampoc s'ha aconseguit canviar la llei perquè al registre civil "una persona que va ser afusellada no hi aparegui com a muerte natural".

A més, Tardà va recordar que "milers de catalans i espanyols van ser deportats als camps d'extermini nazis arran dels pactes entre Himmler i Serrano Suñer, pels quals els republicans espanyols i catalans eren considerats apàtrides". Tanmateix, va assegurar que "som l'únic estat que no ha reconegut les seves responsabilitats pel que fa a les deportacions".

Malgrat el passat obscur encara no ben resolt, Tardà creu que hi pot haver esperança amb el govern espanyol actual, "sobretot perquè hi ha un partit d'esquerres com Unidas Podemos que té una visió més propera a la majoria dels que som aquí. Ara s'obre l'oportunitat que es pugui modificar la llei de memòria històrica".

"És una llàstima que Catalunya s'oblidi tan aviat dels seus morts"

El president de l’Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Pere Fortuny, i fill de l'alcalde molletà Josep Fortuny afusellat el 1939, també va ser un altre dels protagonistes.

Va criticar que els pactes de la transició "van ser una claudicació de tots els partits d'esquerra: es va acceptar tot el que va imposar el franquisme". També va condemnar que "la llei d'amnistia perdonava tots els franquistes dels crims que van cometre, però (qui van fer la llei) no es van recordar de reclamar que fossin rehabilitats tots els republicans que foren assassinats per ordre d'uns judicis militars".

I va lamentar que encara avui dia l'Estat no hagi aprovat una llei que anul·li els judicis militars. "Vam demanar a Felipe González que es fes una llei anul·lant els judicis militars, però no ens ha contestat mai. I el José Luis Rodríguez Zapatero ens va prometre que faria la llei i ens va convocar a la Moncloa per veure què volíem: nosaltres no volem venjança, volem que siguin rehabilitats els nostres morts. Va comprometre's que farien una llei que anul·laria tots els judicis. Però no s'ha fet".

I per últim, va cloure amb un missatge punyent cap a la ciutadania: "És una vergonya fer un acte pels nostres morts i que siguem quatre persones. És una llàstima que Catalunya s'oblidi tan aviat dels seus morts".

Una associació jove a la recerca de joventut

D'altra banda, Antoni Vicente, president de la Taula de la Memòria Històrica de Parets (entitat organitzadora de l'acte), va assegurar que després de 5 anys d'activitat com a associació ara es troben en un procés de reflexió "per atraure més joves i historiadors". A més, Vicente va assegurar que estan treballant "per portar la memòria històrica a les escoles de Parets".

L'altre participant de la conferència va ser Eduard Amoroux, secretari d’Amical Brigades Internacionals, qui va reforçar la importància dels joves en la memòria històrica: "La lluita per evitar que es falsifiqui la història té molt a veure amb el jovent. És essencial que la joventut s'incorpori al combat per la història, ja que els joves són els més interessats a projectar llum sobre el passat". I va tancar assenyalant que "falsificant el passat, es falsifica el futur, i la joventut és la més interessada en què no es falsifiqui el futur".

Edicions locals