Maria Dolores Sáez, pacient de Covid-19: 'Aquesta és una malaltia de molta solitud i tristor'

Sáez, auxiliar d'infermeria de l'Hospital de Mollet, va estar ingressada i porta un mes en aïllament

Societat

Maria Dolores Sáez, pacient de Covid-19: 'Aquesta és una malaltia de molta solitud i tristor'
Maria Dolores Sáez, pacient de Covid-19: 'Aquesta és una malaltia de molta solitud i tristor'

Mollet del VallèsLaura Ortiz

Amb 58 anys i auxiliar d'infermeria, la Maria Dolores Sáez no recorda una situació igual en els 34 anys que porta treballant a l'Hospital de Mollet. Ella ha estat una de les moltes sanitàries –un dels col·lectius més castigats per la malaltia– que des de la primera fila de la lluita contra el coronavirus s'ha acabat contagiant d'un virus que la manté encara en aïllament des del passat 20 de març.

Aquella setmana, la Maria Dolores va patir mal de cap durant un parell de dies però "prenia un paracetamol i me n'anava a treballar", diu. Però ja el dia 20 va començar a notar que alguna cosa no anava bé: "Em feia mal tot el cos i la tos havia augmentat". Així doncs, la Maria Dolores –que normalment treballa a consultes externes de l'Hospital però que ja havia estat reubicada a planta per atendre malalts de Covid– va adreçar-se a salut laboral del centre, des d'on la van enviar a casa en aïllament. Dos dies després el resultat de la prova confirmava les pitjors sospites: positiu en Covid-19.

"Passes moltes pors perquè és una malaltia desconeguda. Un dia estàs bé i a l'altra tens una recaiguda i empitjores, mai no saps com evolucionarà", explica la Maria Dolores.

"Aquesta malaltia fa por perquè un dia estàs millor i l'endemà empitjores. Mai saps com evolucionarà"

Molt dolor, esgotament, tos, congestió nasal, pèrdua del gust i l'olfacte. Aquests són els símptomes que va patir la Maria Dolores, qui durant dues setmanes va estar sola tancada a la seva habitació amb el seu marit que la cuidava amb totes les mesures de precaució possibles. "Em deixava la safata amb el menjar a la porta, jo treia la roba en una bossa i tot a rentar... qualsevol precaució era poca", diu la Maria Dolores, qui, després d'estar patint l'aïllament assegura que "aquesta és una malaltia de molta solitud i tristor". Tristesa
no només per al pacient i les seves famílies sinó també per al personal sanitari. "Veus les persones malaltes i soles i intentes donar-los tot el teu suport però cada dia marxava a casa amb una profunda sensació de tristor", recorda dels dies en què encara atenia els pacients.

En aquelles dues setmanes d'aïllament a casa, va haver d'anar un parell de cop a Urgències. La segona vegada, però, ja va quedar ingressada. "Havia desenvolupat una pneumònia, havia empitjorat i van decidir ingressar-me amb oxigen i retrovirals". Per sort, va estar a la mateixa habitació que una companya de feina que també va haver de ser ingressada.

Després de quatre dies a l'Hospital, la Maria Dolores sortia del centre entre els aplaudiments dels seus companys sanitaris, que celebren totes i cadascuna de les altes. "Tenim un gran personal sanitari que està donant el 200%. Les famílies dels pacients han de saber que estan donant tot el suport que poden i més", assegura.

Ara, la Maria Dolors es recupera a casa, encara en aïllament, en una mena d'"ingrés domiciliari" amb el seguiment diari per part del seu ambulatori i de l'Hospital.

Edicions locals