Mollet del VallèsLaura Ortiz

El Baix Vallès i, especialment, Mollet i Parets, dos municipis que tenen l'Hospital de Mollet com a referència, han estat indrets on la incidència del coronavirus ha estat superior a la mitjana.

Aquesta ha estat la causa principal per la qual, en alguns moments del pic de contagis el centre molletà ha viscut moments de gran complexitat, tot i la reorganització tant d'espais com de personal previstos al pla de contingència. "Des de bon principi vam preveure espais si la taxa d'atac era entre el 15 i el 25%, però va ser superior", diu el director de la Fundació Sanitària Mollet, Jaume Duran.

Així, es van preveure diferents espais que van suposar duplicar el 100% de la capacitat del llits ordinaris d'un mes de març o abril normal, un nombre que "es va anar escalant en funció de les necessitats", explica Duran. Es van haver d'obrir el 100% dels llits evitant les habitacions individuals, es va ocupar la maternitat i es va reconvertir l'hospital de dia mèdic en un hospital ordinari, amb llits en comptes de sillons, amb gasos i atenció mèdica de primer nivell. També es van ocupar espais d'ambulatoris i consultes així com el 100% de la tercera planta del sociosanitari. "Ara hem tornat a la situació inicial i només tenim un 10% de la nostra capacitat normal ampliada. Hem passat de créixer un 60% a un 10% actual. És un bon indicador de tornada a la prudent normalitat", assegura.

El pla de contingència aplicat per l'Hospital de Mollet per fer front a la pandèmia també ha suposat una reorganització de personal, que ha fet que professionals de diferents especialitats com traumatòlegs, uròlegs o cirurgians hagin treballat braç a braç, per exemple, amb els internistes. "Cada matí, tot el cos facultatiu doctora, coordinat per la direcció mèdica, la doctora Molina i el doctor Muñoz, han reordenat totes les atencions mèdiques amb altres professionals que s'han posat a disposició", diu Duran, qui assegura que ha passat el mateix amb altres col·lectius com els d'infermeria i auxiliars.

Una malaltia desconeguda

La pandèmia de la Covid-19 també ha suposat un fort impacte per als professionals mèdics que s'han enfrontat a una malaltia desconeguda. "Hem anat aprenent sobre aquesta malaltia sobre la marxa", diu Duran, qui reconeix que els metges, sobretot durant les primeres setmanes, es trobaven que no sempre sabien com abordar la malaltia anticipadament. "Els primers dies, en 24 o 48 hores el virus generava una reacció inflamatòria en el pulmó, una pneumònia bilateral, que generava la síndrome d'estrès respiratori aguda i provocava insuficiències respiratòries de les quals a vegades no se'n podien en sortir i alguns pacients morien", lamenta.

Duran indica però que amb el pas de les setmanes els metges disposen de més dades i la malaltia es tracta d'una manera més aguda anticipadament. "Amb les experiències i les investigacions mèdiques arreu del món de les últimes setmanes s'han començat tractaments antiinflamotoris, retrovirals... i s'ha anat veient que hi ha coses que funcionen més o menys perquè fa tres mesos aquesta malaltia no la teníem entre nosaltres", conclou