La taxa de residus de Mollet és la més cara al Baix Vallès

Durant cinc anys l'Ajuntament va mantenir congelada la taxa, que enguany s'ha encarit un 13,4% respecte a la de l'any passat

Societat

La taxa de residus de Mollet és la més cara al Baix Vallès
La taxa de residus de Mollet és la més cara al Baix Vallès

La quota tributària del tractament de residus domèstics a Mollet –la taxa d'escombraries–, segons les ordenances fiscals de 2020, és de 174,14 euros anuals, la xifra més elevada dels municipis del Baix Vallès i d'altres ciutats similars com Granollers.

Aquesta quantitat, que a Mollet es paga per domicili i dividida en quatre trimestres, inclou la recollida domiciliària d’escombraries i residus urbans, la recollida selectiva domiciliària i el servei de deixalleria en els habitatges particulars, i el tractament   i eliminació d’escombraries i residus. Uns serveis que s'ofereixen, no només a través del Consorci de Residus del Vallès Oriental –que s'encarrega, entre altres, de la recollida selectiva i de la deixalleria– sinó també a través d'Urbaser, que fa la recollida, per exemple, del rebuig.

Al rebut final, però, també se li han de sumar conceptes com la tarifa de recollida selectiva i la de deixalleria, que gestiona el Consorci, i que han pujat. Les ordenances aprovades per unanimitat pel plenari de l'ens comarcal el 23 d'octubre de l'any passat, van donar llum verda a una pujada de les tarifes, que en aquests dos casos han augmentat un 81% i un 37%, respectivament. "Les taxes del Consorci es basen en estudis econòmics dels costos del servei, que es reparteixen de forma solidària entre el nombre de rebuts d'un municipi", explica Albert Camps, president del Consorci de Residus del Vallès Oriental, qui sobre l'augment de tarifes argumenta que "s'ha fet un esforç per millorar els contenidors i els vehicles i donar un millor servei que repercuteix en el preu", indica Camps.

Així doncs, en conjunt, el rebut a Mollet ha pujat un 15%, un augment que el govern de Monràs atribueix únicament a aquest encariment de les tarifes del Consorci. Amb tot, sembla que hi hauria un marge de maniobra per part de l'executiu local per poder reformular la taxa. De fet, durant cinc anys –entre 2013 i 2018– el govern molletà va mantenir la taxa congelada amb l'objectiu de no perjudicar les economies familiars durant la crisi econòmica.

En el cas contrari es troba l'Ajuntament de Parets, que presumeix de ser una de les poblacions amb la taxa més baixa. En aquest cas, sobre l'increment de les tarifes del Consorci d'enguany apunten que "políticament hem decidit no repercutir la pujada en el rebut", apunta l'alcalde paretà, Jordi Seguer, "ha estat un criteri del nou govern", assegura.

Edicions locals