Llums i ombres d'un any de govern

L'any es tanca amb problemes de liquiditat i un préstec de mandat de 2,8 milions d'euros

Política

Llums i ombres d'un any de govern
Llums i ombres d'un any de govern

Dilluns es complia un any de la constitució de l'Ajuntament després de les eleccions municipals del maig, un acte en què el socialista Josep Monràs revalidava el càrrec d'alcalde però amb un govern del PSC en minoria.

Més enllà de la gestió de la Covid-19,  que ha marcat la part final d'aquest primer any de mandat, en aquests dotze mesos s'han continuat evidenciant les tibantors entre el govern i els grups majoritaris a l'oposició –Ara Mollet ERC MES i Mollet en Comú–, que continuen acusant el govern de Monràs de poc dialogant, una acusació que també han palesat altres col·lectius.

Podem reforça el govern

El govern de deu regidors del PSC que quedava després de la constitució de l'Ajuntament al juny, obligava els socialistes a trobar acords si més no per tirar endavant pressupostos i ordenances. I aquest no va trigar en arribar. Al juliol es creava una comissió bilateral amb Podem per negociar aquests dos documents, un preludi del que al novembre es materialitzava en el pacte de govern de coalició entre PSC i Podem i que incorporava a l'executiu local els dos regidors del partit lila: Xavier Buzón i Núria Muñoz. Un acord, però que no donava la majoria absoluta al govern, però que sí que el reforçava i el feia menys depenent de les negociacions amb la resta de partits. Per a mostra, l'aprovació dels pressupostos municipals, que van necessitar només del vot afirmatiu de Junts per Mollet; i de les ordenances fiscals per al 2020, que van aconseguir la llum verda gràcies a l'abstenció de tots els grups municipals.

Polèmica participació al ple

La polèmica, però, també ha estat present al plenari municipal. Després de les vacances d'estiu i amb la represa de les sessions plenàries, el govern decidia canviar els criteris sobre els temes que es podien tractar al ple municipal i limitava a qüestions de competència estrictament local els punts que s'hi podien debatre, una decisió que no va agradar gens als principals grups de l'oposició que consideraven que l'objectiu era limitar el seu paper a l'òrgan representatiu. També es restringia la participació de veïns i entitats al ple, una decisió que va provocar el naixement d'una plataforma, Mollet Democràtic, que reclamava recuperar la veu de la ciutadania als plens i que va protagonitzar mobilitzacions al ple i al carrer.

Ciutat del medi ambient

Entre les línies d'actuació d'aquest any, el govern ha fet ènfasi en les de caràcter mediambiental i al gener feia de Mollet una de les primeres ciutat 30 km/h, una mesura que acompanyava d'una declaració institucional per declarar l'emergència climàtica. Tot i les bones intencions, els moviments ambientalistes de la ciutat denunciaven la manca de participació i negociació del govern a l'hora d'acordar mesures concretes.

De fet, aquesta no ha estat l'única topada del govern de Monràs amb aquests col·lectius. La decisió al gener de prorrogar cinc anys més la concessió de la gestió del servei municipal d'aigua a Sorea, posava en peu de guerra algunes entitats i partits que lamentaven no haver pogut fer un "debat real" sobre les possibilitats que l'Ajuntament pugués fer la gestió directa del servei.

En l'últim tram de l'any, immersos en la gestió de la crisi de la Covid-19, la polèmica sobre l'increment de la taxa de residus i el tancament econòmic dels comptes de l'Ajuntament han marcat l'actualitat política. De fet, la manca de liquiditat del consistori, que arrossega un romanent negatiu de 3,5 milions d'euros és un dels punts que pot marcar les polítiques locals en els propers anys. El crèdit de 2,8 milions d'euros que ha hagut de contraure el govern, i que s'ha de tornar abans que acabi el mandat, marcarà els pressupostos municipals, almenys, fins al 2023.

Edicions locals