Barcelona inclou el Vallès Oriental en el pla metropolità per combatre la crisi

Colau ho ha explicat en roda de premsa amb l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, al costat

Societat, Economia

La trobada d'avui per presentar el projecte a l'Ajuntament de Barcelona
La trobada d'avui per presentar el projecte a l'Ajuntament de Barcelona | ACN

ACN

Barcelona amplia el seu camp de visió més enllà de l'àrea metropolitana i incorpora també en la seva estratègia de futur les comarques de la segona corona, i hi inclou ciutats com Granollers i Mollet. "La ciutat real des de fa dècades no és el terme municipal de Barcelona sinó tot el territori metropolità", ha assegurat en roda de premsa l'alcaldessa Ada Colau.

Aquesta és la idea de Barcelona Demà. Compromís Metropolità 203', un pla estratègic per abordar de manera conjunta entre 164 municipis de set comarques els grans reptes urbans futurs. L'accés a l'habitatge, la segregació territorial, la mobilitat, el model econòmic o la cultura són alguns dels debats que afecten d'una forma o altra els municipis i que es volen afrontar des d'una mirada "compartida".

"L'àrea que tenim ara és l'AMB però fa molt temps que la ciutat real està composada de 164 municipis i és la regió metropolitana", ha dit Colau després de reunir-se amb alcaldes de municipis de la segona corona. Al costat dels alcaldes de Terrassa, Mataró i Granollers, ha admès en una roda de premsa conjunta que hi ha una reivindicació "històrica" de grans municipis que no se'ls traci com a "municipis de segona" sinó com a "nodes principals, que és el que de facto són".

Colau ha situat com a exemple l'àmbit de la mobilitat i la necessitat d'un pla de Rodalies, o un procés de reindustrialització. "És impensable que Barcelona faci aquesta reflexió sola", ha dit.

De la mateixa manera, s'ha referit a la lluita contra les desigualtats o l'accés a l'habitatge, àmbits que necessiten "un esforç d'inversió" i "polítiques ambicioses" des de la cooperació entre municipis. "Som ciutats interdependents", ha resumit Colau.

De la mirada local a la regional

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està conformada per 36 municipis de la primera corona i suma més de tres milions de persones, gairebé un 43% de la població de Catalunya.

Aquest camp de visió, però, s'ha quedat petit, i ara es prefereix pensar en la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), que a nivell territorial comprèn el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, l'Alt Penedès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, una suma de 164 municipis i més de 5 milions d'habitants.

D'aquesta manera, la regió se situaria per darrere de grans regions urbanes com Londres o París però per davant de Milà, Amsterdam o Berlín.

Segons els municipis, hi ha almenys 4 grans marcs metropolitans que s'han de treballar a escala regional: una infraestructura ambiental i saludable (grans infraestructures de mobilitat o ZBE); el dret a l'habitatge; transport públic i mobilitat sostenible; i la industrialització, ocupació, recerca i innovació.

Mentre que per a l'àrea metropolitana de Barcelona existeix l'AMB, actualment la RMB no compta amb cap ens de govern per impulsar i coordinar polítiques al conjunt del territori. Per això, l'espai des d'on es configurarà de forma transitòria el futur en clau regional és des de l'associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), que depèn orgànicament de l'AMB.

Des de la primera declaració d'intencions d'aquest dilluns fins a l'aprovació del Compromís Metropolità 2030 i l'inici dels primers projectes a escala regional passaran com a mínim dos anys. Entre la tardor 2020 i l'hivern 2021 està previst crear un document de bases, identificar i prioritzar reptes estratègics i establir missions i objectius concrets. Amb això acordat es podrà aprovar el compromís i començar a desplegar projectes la primavera del 2022.

La segona corona reclama protagonisme

Els alcaldes de la segona corona metropolitana han aprofitat el tret de sortida del projecte per reivindicar-se i reclamar protagonisme en la presa de decisions. En aquest sentit, els alcaldes entenen el PEMB com una "oportunitat històrica" per reequilibrar les desigualtats entre la primera i la segona corona metropolitana: "No pot ser que regulem diferent la primera i segona corona i es mantingui un tracte inversor tan diferent. Això s'ha d'acabar", deia l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral.

N'han posat alguns exemples, com la tarifació del transport públic, la regulació de la zona de baixes emissions exclusiva per a Barcelona o la inversió en infraestructures.

L'alcalde Mayoral, de fet, reclama no esperar al 2022 a engegar accions com la connexió ferroviària al Vallès o la lluita contra el canvi climàtic. "Això és per a ja", insisteix. L'alcalde de Granollers també ha retret a la Generalitat que des del 2011 no hagi convocat la comissió d'ordenació de la regió metropolitana: "Ja hi ha un instrument i s'ha de fer funcionar".

Edicions locals