Xavier Pérez publica un llibre amb receptes dels monjos cartoixans

El director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental ha pres com a referència els receptaris manuscrits de la Cartoixa de Montalegre

Cultura, Societat

Llibre en mà, Xaiver Pérez, el santfostenc autor de l'obra Cocina Cartujana
Llibre en mà, Xaiver Pérez, el santfostenc autor de l'obra Cocina Cartujana

El director de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental estrena llibre. Xavier Pérez, veí de Sant Fost, acaba de publicar amb l'editorial sevillana Punto Rojo Libros, l'obra Cocina Cartujana, un llibre de receptes amb un centenar de plats sobre cuina cartoixana, basat en tres receptaris de la cartoixa de Montalegre, situada a la Conreria.

L'autor ha pres com a referència els receptaris manuscrits elaborats pels propis monjos els anys 1718, 1890 i 1970/1980. El primer es troba a la Biblioteca de Catalunya, i els altres dos a l'arxiu mateix de Montalegre. "El receptari de 1718 és un manuscrit molt interessant, amb receptes molt curioses i de fet és el més autèntic. En ell es veuen quins eren els ingredients principals de la dieta tradicional dels cartoixans", explica Pérez.

I és que segons l'autor del llibre, els monjos no menjaven carn i s'alimentaven de cereals (en forma de pa i farinetes de blat i arròs), llegums (principalment cigrons), verdures, ous, peix i fruita. Pel que fa als lactis no els podien ingerir en algunes èpoques de l'any i de mitjans de setembre a finals de març només tenien un menjar fort al dia. Tot i que un dia per setmana, només menjaven pa i aigua.

Una dieta de proximitat

Segons Pérez "pràcticament tots els aliments que necessitaven els produïen a les seves finques, tret de l'arròs i algun altre producte com les espècies", ja que tenien extenses propietats agrícoles al seu voltant com les finques de la Conreria i Mas Corts a Sant Fost, el mas Ram a Badalona i la gran finca de Mogoda a Santa Perpètua. En aquestes propietats cultivaven i collien blat, ordi, cigrons, mongetes, cols, raïm, nous, pinyons i molts altres productes. El peix el compraven a pescadors de Montgat, Badalona, Mataró i altres punts del Maresme. A la Conreria, que era la seva granja, ells mateixos es feien el pa i el vi, i a més hi tenien un gran galliner, perquè, segons apunta Pérez, "consumien molts ous".

La clau de la longevitat

Segons l'autor del llibre, els monjos "tenien fama des d'antic de viure molts anys, molts d'ells arribaven i arriben als 90 anys i pico, en una època en què la majoria de gent moria abans dels 60". Per a Xavier Pérez, això es podria deure segurament, a més de l'estil de vida, al tipus de dieta que duien, molt semblant a la mediterrània, i que coincideix en alguns aspectes amb dietes modernes com la del japonès Yoshinori Nagumo.

Edicions locals