Josep Maria Bastida i Manoli Garzón, els veterans de les colles

Amb 79 i 69 anys respectivament són els socis actius de més edat de Torrats i Morats

Cultura

Josep Maria Bastida i Manoli Garzón, els veterans de les colles
Josep Maria Bastida i Manoli Garzón, els veterans de les colles

Sergio Carrillo

Les colles no són exclusivament entitats formades per joves i adreçades a joves. Aquest mite el desmunten els més veterans de Torrats i Morats, que mostren com un cop jubilats encara tenen molt a aportar a les festes molletanes.

Josep Maria Bastida té 79 anys fregant la vuitantena i ja en fa uns 19 que va entrar a formar part de la Colla de Torrats. Tot i que la seva implicació ha estat àmplia, en destaca el seu paper als Pastorrats –la versió torrada del clàssic de Folch i Torres–. "Generalment he fet de Jeremies, de tartamut, perquè sóc molt còmic i molt dramàtic. El Jeremies em surt bastant bé i m'agrada fer-ho. També improviso prou i depèn com fins i tot faig riure els actors. Al Rovelló i al Lluquet se'ls escapa el riure i si queden parats i no senten l'apuntador, jo els hi enganxo la manera de continuar, perquè l'obra me la sé tota", diu Bastida.

D'esquerra a dreta: Fran Farrès (Lluquet), Ivan Candeal (Rovelló) i el veterà Josep Maria Bastida | Torrats

De la seva experiència al teatre, explica que hi va pujar als escenaris per primer cop amb 10 anys i que encara no hi vol baixar. Bastida acumula un munt d'anècdotes teatrals, com quan "ens vam atrevir a fer la golfa dels Pastorrats. L'Adri feia de Marta i jo feia de la mare de la Marta, com si fos una prostituta". O quan van intentar que el mossèn Miquel Àngel fes de dimoni als Pastorrats: "Al final va fer els Pastorets, però no de dimoni", recorda.

Josep Maria Bastida assenyala que quan va entrar a Torrats hi va anar amb molts companys del grup de teatre Fiveller. A tots ells no els agafava de nou això d'organitzar activitats a la festa major: "Als anys 80 el jovent ja tenia una tendència a fer aquestes coses per a la festa major. No hi havia les colles, però també organitzàvem unes festes, on ens ficàvem des del grup de teatre Fiveller. Fèiem carreres de sacs amb els nanos, pintures a terra, guerres amb pistoles d'aigua...".

Per cloure, Bastida assegura que sempre s'ha sentit molt còmode a Torrats: "Són una colla meravellosa. Jo em trobo allà que no em sento que tingui quasi 80 anys. M'hi sento jove com ells, perquè tinc l'ànima jove".

El menjar morat a les seves mans

Manoli Garzón, més jove però amb més anys a les colles que Bastida –té 69 anys i en porta 25 a Morats– destaca per ser la cuinera de la colla: "La meva participació sempre ha estat el mateix que faig ara: la cuina. Al principi vam fer una vaca un any i un porc un altre any. També fèiem gaspatxo andalús i una beguda meva que li diuen ponche. Tot era a la plaça Major".

Precisament explica una anècdota sobre la cuina: "L'any que pitjor ho he passat a la festa major va ser a la festa de l'arròs i jo no hi era". Morats va fer paella per a un miler de persones –l'especialista, la Manoli, no hi va poder participar–, l'arròs va sortir "una mica dur" i "la gent es va queixar bastant". "Però és que no em feia cas el cuiner", diu la Manoli, qui recorda que ella li havia donat totes les indicacions. La competició ferotge tampoc li acaba de convèncer: "Hi pateixo molt, perquè sempre hi ha malentesos i a mi m'agrada portar-me bé amb tothom".
Les activitats que recorda amb més alegria són el joc de les cadires i les cites a cegues. Del primer, malgrat ser competitiu, diu: "Ens ho passàvem bomba". I del segon assegura que era molt divertit "quan et treies el mocador i veies qui t'havia tocat".

Manoli Garzón va fer el 2019 de Mama Coco a l'engrescada | Morats

Garzón ha estat a la colla acompanyada de la seva família. Igual que al seu marit, qui ja va morir, a tots dos els agradava molt "col·laborar i estar ficats a tot arreu. Al principi teníem bastants menys anys i participàvem en tot el que es feia". Els seus fills també han estat morats i tant és així que un d'ells, l'Isidre Pujol, va ser president i cap de colla de Morats del 2003 al 2004.

La morada més veterana considera que tant als primers anys com actualment continua havent-hi el mateix problema a les entitats: "Sempre hi som els mateixos. Molta gent ens diu: 'Si jo no guanyo res, si no em donen res, no hi aniré'. Però si t'agrada una cosa, hi vas encara que no guanyis res".

Edicions locals