La festa major de Morats i Torrats demana més protagonisme

Les dues colles es van crear el novembre de 1994 i ara són els referents de la gresca

Cultura

La festa major de Morats i Torrats demana més protagonisme | Arxiu
La festa major de Morats i Torrats demana més protagonisme | Arxiu

José Luis Rodríguez Beltrán

La festa major de Mollet no s'entendria avui dia sense les colles de Morats i Torrats, principals animadores de la gresca d'estiu. El novembre de 1994 un grup de joves de les entitats de Castellers, Gegants, Diables i la Parròquia van iniciar un projecte que ara és tota una referència indiscutible.

La posada en marxa de les colles va arribar a l'estiu del 1995 amb el suport institucional.  "La proposta va ser ben acollida, encara que al principi des de l'Ajuntament hi havia posicions reticents a fer-li costat, perquè la creació de les colles volia dir transmetre poder al poble, i, per tant, la pèrdua de poder per part de la institució", comentava Oriol Fort, exregidor de Cultura entre 1991 i 2003, a Contrapunt, en el 20è aniversari de les colles. També s'hi pronunciava, Dani Novo, regidor de Cultura, entre 2003 i 2011: "Es va viure amb molta cautela perquè no sabíem si tindria èxit o no".

Suport de la ciutadania

Després de dos anys en actiu, es van començar a puntuar les proves i les colles no van parar de créixer fins avui dia, quan són indispensables. "Aleshores tot era possible i tot es podia fer. Hi havia reunions amb l'Ajuntament perquè veníem del no-res. Teníem una festa major típica i tòpica, però amb l'entrada de Morats i Torrats tot era més fàcil per innovar", recorda Josep Amaya, qui va ser cap de colla dels Torrats, de 2001 a 2005. "Vam veure una bona opció de dinamitzar la festa amb la competició o amb actes populars, com ara cercaviles. S'havia de sortir de la festa tradicional, que crèiem que estava viciada, amb actes fixes com és el pregó o les atraccions. Déu n'hi do tot el que hem fet", explica Juan Carlos Linares, cap de colla de Morats, de 2001 a 2002.

La consolidació de Morats i Torrats va arribar amb el canvi de mil·lenni, fruit del suport per part de la ciutadania. El novembre de 2008, es va fer una passa endavant amb la separació administrativa i burocràtica de Morats i Torrats, que permetia més autonomia per a totes dues colles. Avui dia, no tan sols fan activitats per la festa major: Morats i Torrats són protagonistes d'activitats al llarg de l'any. "Som una de les principals fonts dinamitzadores de la cultura de Mollet. En un any normal fem activitats tots els mesos, que van adreçades des dels més grans als més petits", remarca Albert Carreras, cap de colla de Torrats. "Treballem en xarxa amb totes les entitats, amb les associacions de veïns, amb associacions solidàries... Si necessiten la nostra ajuda, nosaltres encantats de poder-los ajudar. I si nosaltres els necessitem, ells també estan per ajudar-nos. Estem intentant fer una comissió d'entitats i treballar totes les entitats conjuntament per créixer, expandir-nos i que la gent ens conegui", assegura José López, cap de colla dels Morats.

El futur de les colles

Morats i Torrats ja fa anys que van superar la majoria d'edat, concretament el novembre del 2020 bufaran 26 espelmes i les colles demanen més protagonisme. "La festa major hauria d'anomenar-se, la Festa Major de Morats i Torrats, com es fa a Granollers", diu Josep Amaya. En aquest sentit també es pronuncia el seu cap de colla, l'Albert Carreras: "Fa falta molt reconeixement per part de l'Ajuntament, donant-nos més importància. Per exemple, posant-nos un local al centre que estigui a l'abast de la gent, dient que la festa major és la festa major de Morats i Torrats...".

Gran part de les activitats de la mateixa festa major actual tenen la petjada, i el mocador, de Morats i Torrats. "És que el model de festa major actual no tindria cap sentit sense Morats i Torrats", diu Linares. "El 70% de les activitats de la programació són de les colles. L'encesa del campanar la paguem les colles i això no arriba a la gent. La reivindicació és que se'ns faciliti poder anar a les escoles i als esplais, perquè els infants ens coneguin i cada cop més infants creixin amb les colles, es vulguin quedar a festa major i cada cop hi hagi més participació. En altres municipis tothom té banderes, samarretes o mocadors de les colles que hi ha, però el pressupost també és molt major, la visibilitat és molt major i la predisposició de l'Ajuntament també és molt major", comenta José López.
El pas dels anys només fa que enfortir les colles de Morats i Torrats, que s'han guanyat l'admiració de la ciutadania molletana festa rere festa.

La competició va començar el 1997

La competició entre els dos colors va començar dos anys després de la creació de les colles, l’any 1997. El marcador, que fins l’any 2000 van encapçalar Morats, va fer un tomb l’any següent, quan es va iniciar l’època daurada dels Torrats, que van monopolitzar el repte amb vuit triomfs i un empat l’any 2006, que va equilibrar el marcador 6-5 a favor de Torrats. Proves com l’Estirada del camió o la Garrinada ja eren plats forts en els reptes dels inicis que, com ara, es complementaven amb activitats fora de competició (el Torratasques, que va néixer com activitat sorpresa).

La cancel·lació del repte l’estiu de 2010 va mantenir unes puntuacions de 8-4 a un marcador general que novament encapçalava Torrats i que tres anys després augmentaria distàncies entre ambues colles, amb una victòria torrada de 10-5 tant al repte de festa major com al marcador general. Noves edicions de la competició han modificat activitats com la Garrinada clàssica, però ha mantingut les proves més tradicionals com El ball del Fanalet i l’estirada del camió. A les tres últimes edicions la colla guanyadora ha estat la morada, que ha ajustat l'electrònic, fins al 9 a 12. Les victòries seguides morades van comptar amb un any sense competició, pels atemptats a Barcelona el 2017. A l'edició del 2019, l'última que s'ha disputat, Morats va imposar-se per un clar, 11 a 4 final.

Edicions locals