'Com a jugador que sóc no m'agrada, perquè és un possible perill per a mi'

En Josep, veí de Parets i jugador compulsiu, expressa les seves sensacions davant l'obertura del local d'Sportium

Societat

Imatge de l'interior d'un dels locals d'Sportium
Imatge de l'interior d'un dels locals d'Sportium | Sportium

Sergio Carrillo

Al Josep, veí de Parets i membre de l'associació Jugadors Anònims com a jugador compulsiu, tampoc li convenç l'obertura del nou local d'Sportium al municipi.

"Com a entitat no volem ni podem entrar-hi en controvèrsies, perquè hem d'aprendre a viure sense jugar i tot el que sigui excusar-nos va en contra nostra", apunta. En aquest sentit, també assegura: "El problema amb el joc el tinc jo i jo no sóc ningú per prohibir que un matrimoni després de sopar el divendres es jugui 10 o 20 euros".

Tanmateix, sí que lamenta que la proliferació de nous establiments de joc li van a la contra: "Com a veí de Parets que sóc, òbviament no m'agrada, perquè jo seré jugador tota la meva vida, i això és una porta més que se m'obre perquè jo pugui anar a jugar, és un possible perill per a mi".

Malgrat que el joc està a l'abast de tothom i a totes les hores del dia a un clic d'ordinador, en Josep assegura que a Jugadors Anònims reben molts més usuaris enganxats al joc presencial que no pas a l'online: "Tu pots estar a casa en calçotets apostant des de les 0 h fins a les 24 h, però qui és jugador necessita el contacte amb els diners. És un ritual el fet d'entrar a un establiment i posar-hi les monedes. El jugador té l'estímul que quan li toca el premi el rep al moment. Si jugues online, els diners no els veus".

Documents d'autoprohibició

Jugadors Anònims es reuneixen setmanalment (els dijous a les 19 h a la Parròquia Santa Maria del Jaire de la Roca del Vallès) amb l'objectiu de solucionar plegats el problema d'addicció al joc que tots els assistents tenen. En Josep relata que els nous assistents hi van "destrossats", amb problemes grossos econòmics, familiars i fins i tot en alguns casos judicials. És per això que reivindica que parlar amb persones que han passat prèviament per la mateixa situació els ajuda a obrir-se.

Algunes de les eines de què disposen a Jugadors Anònims  són els documents d'autoprohibició. D'una banda es poden autoprohibir el joc per a establiments de Catalunya amb dret d'admissió. D'aquesta manera, en lliurar el DNI a l'entrada del nou Sportium de Parets, els responsables del local no els haurien de permetre l'entrada. També existeix un document similar per evitar el joc en línia, amb validesa a tot l'estat. "Però hi ha empreses on pots obrir-te el perfil sense problemes i també ens estem adonant que a les sales de cases d'apostes no hi ha un control exhaustiu com sí que hi ha a casinos o bingos", lamenta en Josep.

En Josep també convida aquelles persones que tinguin problemes amb el joc que es posin en contacte amb el seu grup de Jugadors Anònims més pròxim, que es pot trobar al web de l'entitat.

Edicions locals