Mollet és una de les ciutats catalanes amb més locals comercials buits

Entre el 8 i el 19% dels locals als principals eixos de compra tenen la persiana abaixada

Economia

Mollet és una de les ciutats amb més locals comercials buits
Mollet és una de les ciutats amb més locals comercials buits

Mollet del Vallès

La situació del teixit comercial és un bon termòmetre per copsar la vitalitat d'una ciutat. La quantitat de persianes obertes i aparadors de botigues de cara al públic són determinants per fer dels seus carrers espais atractius per als vianants, potencials compradors.

En el cas de Mollet, les dades de l'estudi Clonatge comercial, elaborat el 2019 per la xarxa Perfil de la ciutat, que compara la situació comercial de 13 de les principals ciutats mitjanes catalanes, indica que la capital baixvallesana és la segona ciutat amb un índex més alt de locals comercials buits, només per darrere de Viladecans (vegeu quadre).

Segons aquest estudi, el 14,7% dels locals situats als principals eixos comercials de la ciutat es troben sense activitat. En concret, l'estudi acota la radiografia a diveros trams: carrer Gaietà Vinzia entre l’avinguda de Jaume I i el carrer de Pamplona; l’avinguda de Jaume I entre el carrer Gaietà Vinzia i la rambla Nova; el carrer de Barcelona; i el carrer Berenguer III entre l’avinguda de Jaume I i l’avinguda Calderó.

Però la situació és encara pitjor si s'amplia el focus a altres zones de la ciutat. Segons un treball de camp fet en les darreres setmanes per SomMollet, només els carrers Gaietà Ventalló (10%) i el carrer Barcelona (8%) estarien per sota d'aquest percentatge del 14,7% de locals buits. Altres eixos comercials com Jaume I, Berenguer III, la rambla o Gaietà Vínzia se situen entre el 16 i el 19% d'ocupació.

Menció a part són les zones de nova construcció a la ciutat. Barris com Can Fàbregas o la Vinyota es van projectar amb edificis on tots els seus baixos estaven reservats a comerços, una planificació que no ha reeixit. A tall d'exemple, el barri de Can Fàbregas compta amb poc més d'una quarentena de locals, dels quals més del 55% es troben amb la persiana abaixa.

Un altre indicador és l'Índex d'Aprofitament del Teixit Comercial (IATC), que també estaria per sota de la majoria de ciutats mitjanes catalanes. El Pla estratègic de dinamització comercial i de serveis de la ciutat presentat per l'Ajuntament molletà el febrer de 2018, situava l'IATC molletà en el 72%. Segons un estudi de la consultora Eixos sobre municipis  amb  més  de  500  locals  comercials, la mitjana de l'aprofitament comercial és del 81%.

Els botiguers, pessimistes

Davant aquesta situació, els botiguers es mostren pessimistes i demanen una actuació més àgil i eficient del govern municipal, que fa dos anys i mig presentava el Pla estratègic de dinamització comercial i de serveis de la ciutat, un document encarregat pel govern municipal que tenia com a meta convertir Mollet en un referent i pol d'atracció al territori.

El document presentava una bateria d'actuacions, entre les quals una de les més destacades era la creació d'un ens de dinamització público-privat gestor del comerç de la ciutat que permetés més eficiència i coordinació. Dos anys i mig després, aquest ens encara no està actiu. Sobre les accions concretes previstes a curt termini en el pla estratègic, SomMollet ha demanat a l'Ajuntament quines són les que s'han realitzat però la consulta no ha pogut ser atesa aquesta setmana.

Llegiu el reportatge sencer sobre la situació del comerç aquí

Edicions locals