Gairebé la meitat de casos per violència masclista que es resolen als jutjats de Mollet queden sense sentència

Només el 7,27% de procediments per violència masclista resolts als jutjats de Mollet l'any passat van acabar amb una condemna per a l'agressor

Societat

| Laura Ortíz

Laura Ortiz

Menys del 10% dels casos sobre violència masclista que es van resoldre als jutjats del Vallès Oriental l'any passat van acabar amb una sentència. Per contra, gairebé la meitat van ser sobreseguts, és a dir, el procés penal es va aturar perquè el tribunal no va trobar indicis suficients de delicte.

De fet, segons les estadístiques judicials, els sobreseïments de casos de violència masclista en els darrers anys s'han disparat, una tendència que, segons els experts, té a veure amb la dificultat probatòria de denúncies per maltractament psicològic –el 95% d'aquests casos són sobreseguts– però també amb la presència d'un corrent negacionista entre la judicatura molt lligat al discurs de l'extrema dreta.   

Aquesta és una de les dades de la Nota informativa d'estadística judicial sobre Violència masclista al Vallès Oriental corresponent a l'any 2019, elaborada per l'Observatori-Centre d'Estudis del Consell Comarcal i l'Observatori de la igualtat de gènere de l'Ajuntament de Granollers, que s'ha presentat aquesta setmana en coincidència amb la commemoració del 25-N, dia contra la violència masclista.

Segons l'informe, l'any passat, la major  part dels procediments judicials per violència de gènere al Vallès Oriental es resolen  per sobreseïment provisional (el 45,32% a  Granollers i el 42,73% a Mollet). Aquest model de resolució implica no descartar que s’hagi comès un delicte, però considerar que els indicis no són suficients per continuar el procés, així doncs un de cada dos procediments judicials s'acaben sobreseient. En alguns casos es produeix perquè la víctima  s'acull al seu dret a no declarar, tot i que a la comarca són els mínims, ja que no representarien ni l'1%.

L’altra forma de resolució més freqüent és per elevació, és a dir, que el cas es passa a un òrgan judicial superior (el 41,91% a Granollers i el 36,34% a Mollet). Finalment, els procediments que es resolen amb sentència són molt menors i respecte a l’any passat s'han reduït: només es van sentenciar el 5,11% dels casos als  jutjats  de  Granollers  i d’aquest, un 1,87% amb sentència absolutòria. En el cas de Mollet, el total de procediments resolts amb sentència van ser el 8,72% (12,39% l’any passat), un 1,45% amb sentència absolutòria i un 7,27% amb sentència condemnatòria.

Encarna Bodelón, professora de Filosofia del Dret de la Facultat de Dret de la UB i Doctora en Dret, especialitzada en temes de drets de les dones, alerta que els casos de violència psicològica "queden sistemàticament arxivats però també passa amb molts maltractaments físics", un element de "desprotecció per a les dones perquè la majoria de denúncies no acabaran tenint una condemna". Bodelón, que va participar en la presentació de l'informe, atribueix aquest augment de sobreseïments al fet que, mentre que socialment hi ha molta més consciència de la violència masclista, en l'àmbit judicial "el discurs negacionista és més present, amb una  influència  forta  de  l'extrema dreta", denuncia.
 
Més denúncies als jutjats

L'any passat es van presentar als jutjats de Mollet 386 denúncies per violència de gènere i als de Granollers, 833, unes xifres que, en conjunt, suposen un increment respecte a les dades de l'any anterior, i un augment molt notable respecte als fets que es denunciaven fa deu anys. Amb tot, els casos que arriben als jutjats "són una part molt petita de la violència masclista", assegura Bodelón, entre altres coses perquè es deixa de banda la violència  psíquica, econòmica i sexual, i perquè la llei de 2004 només entén la violència de gènere en l'àmbit de la parella o l'exparella. A més, "només un 20% de les víctimes consideren l'agressió un fet delictiu i, d'aquestes, només el 26% ho denuncia", alertava Bodelón.

 

Edicions locals