Mollet en Comú reclama espais a la ciutat amb els noms de Neus Català i Anna Bosch

El grup municipal portarà una moció al ple municipal que recull la petició promoguda per una comissió ciutadana

Societat, Política

La reclamació perquè un espai de Mollet porti el nom de l'exalcaldessa Anna Bosch tornarà a ser tema de debat al ple municipal. A aquesta petició, a més, se li afegirà la d'incloure també en el nomenclàtor molletà el nom de la lluitadora antifeixista Neus Català.

El grup municipal de Mollet en Comú presentarà una moció que recull la petició que una comissió ciutadana ha promogut amb l’objectiu que Neus Català tingui un reconeixement a la ciutat en forma de carrer o d’espai públic.

Aprofitant aquesta situació, els comuns tornaran a demanar que també l’Anna Bosch tingui un homenatge d’aquest tipus al nomenclàtor de la ciutat, una petició que no és nova i que s’ha formulat en diverses ocasions els últims anys. El passat mandat, Canviem Mollet va fer la proposta concreta a la comissió de nomenclàtor que la Biblioteca Municipal de Can Mulà tingués el nom d’Anna Bosch però "des del govern municipal no s’ha fet cap actuació en cap sentit en els últims anys davant aquestes reclamacions", asseguren.

Mollet en Comú vol posar l’accent en la importància, des d’un punt de vista democràtic, de l’homenatge a aquestes dues dones com a exemple de lluita. "Reivindicar la seva memòria és preservar i transmetre valors fonamentals que la nostra societat necessita: la justícia social, les llibertats democràtiques, la igualtat d’homes i dones, el progrés i la pau", indiquen.

Anna Bosch i Pareras (1950–2009) va ser la primera alcaldessa de la democràcia a Mollet (1979-1983), encapçalant la llista municipal del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i esdevenint així l'alcaldessa al capdavant del municipi més gran d'Espanya. Des de l’activisme i l’escriptura, va fer importants aportacions a l’ecologisme a Catalunya, i va ser precursora de l’ecofeminisme.

Neus Català i Pallejà (1915-2019) va ser una lluitadora antifeixista, membre de les joventuts del PSUC; la darrera de les supervivents espanyoles del camp de concentració nazi de Ravensbrück, i un referent i testimoni de totes les dones que van lluitar a la guerra civil espanyola i a la segona guerra mundial. L’any 2015 va ser oficialment a Catalunya, l’any Neus Català.

Edicions locals