Mollet, setena ciutat europea amb més mortalitat associada a la contaminació de l'aire

L'estudi classifica les ciutats en funció de les morts relacionades amb el NO2 i les partícules fines (PM2,5)

Societat

Redacció / ACN

Mollet del Vallès es troba al top 10 de ciutats europees amb major mortalitat vinculada a la contaminació de l'aire que causa el diòxid de nitrogen (NO2), associat sobretot al trànsit rodat.

En concret, encapçala la llista Madrid, seguida d'Anvers, Torí, París, Milà, Barcelona, Mollet de Vallès, Brussel·les, Herne i Argenteuil - Bezons. Són dades d'un estudi publicat a The Lancet Planetary Health que ha estimat per primera vegada la càrrega de mortalitat atribuïble a la contaminació de l'aire en més de 1.000 ciutats europees. L'ha liderat l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb investigadors del Swiss Tropical and Public Health Institute i la Universitat d'Utrecht.
 
Si es complissin les recomanacions de l'OMS quant a la contaminació de l'aire per NO2 en totes les seves àrees en el cas de Madrid i la seva àrea metropolitana es calcula que s'evitarien 206 morts anuals mentre que en el de Barcelona (i també la seva àrea metropolitana) serien 82. Aquestes xifres contemplen únicament, però, les morts vinculades a un únic contaminant, que és l'NO2. Si ens fixem en les morts evitables si es compleixen els nivells de partícules fines marcats pel mateix organisme internacional, per exemple, varien: 1.297 a Barcelona i 689 a Madrid.
 
En el cas concret de Mollet, la ciutat baixvallesana ocupa el lloc 7 en el rànquing, entre 858 ciutats estudiades i classificades en funció de les dades de mortalitat relacionades amb la contaminació de l'aire, en aquest cas al NO2. Segons l'estudi, les puntuacions es van calcular mitjançant un algoritme que té en compte les taxes de mortalitat, el percentatge de mortalitat prevenible i els anys de vida perduts a causa de cada contaminant de l'aire.
 
A Mollet, si es complissin les recomanacions de l'OMS pel que fa als nivells de NO2 es podria evitar la mort d'una persona a l'any i aquest nombre arribaria a 26 morts evitables si s'igualessin els nivells més baixos de contaminació.  I és que Mollet supera els límits de NO2 marcats en les recomanacions de l'OMS (40 µg/m3) situant-se en un valor mitjà de 40,6 µg/m3. En el cas d'un altre contaminant, les partícules fines o PM2,5 –que són matèria en suspensió producte de la combustió de vehicles però també d'altres fonts, com la indústria, la calefacció domèstica o la crema de carbó i de fusta– el lloc en el rànquing és el 198 de 858.

En el projecte, l'àrea metropolitana de Barcelona inclou les següents ciutats: Viladecans, Terrassa, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Rubí, El Prat de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Cerdanyola del Vallès, Castelldefels, Barcelona i Badalona.

Tant l'àrea de Madrid com la de Barcelona freguen els límits de NO2 marcats en les recomanacions de l'OMS (40 µg/m3) situant-se en un valor mitjà de 39,2µg/m3 i 38,9µg/m3, respectivament.


52.000 morts prematures evitables

El projecte liderat per ISGlobal calcula que si totes les ciutats analitzades complissin amb els nivells de PM2,5 i NO2 fixats per l'OMS es podrien evitar 52.000 morts prematures cada any. La gran majoria (51.000) s'associen a la reducció dels nivells de PM2,5, mentre que 900 morts menys s'aconseguirien complint amb els límits de NO2.

Mark Nieuwenhuijsen, autor sènior de l'estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d'ISGlobal, apunta que els resultats demostren que "no hi ha un llindar segur per sota del qual la contaminació de l'aire és innòcua per a la salut".

Segons l'autor, els resultats també suggereixen que la legislació europea actual no protegeix de forma suficient la salut de les persones, de manera que els límits màxims permesos de NO2 i PM2,5 haurien de ser revisats.

En aquesta línia, l'investigador del centre impulsat per Fundació La Caixa també confia que les administracions locals puguin utilitzar les dades per posar en marxa polítiques de planificació urbana i transport encaminades a millorar la salut de les persones.

Edicions locals