Sergi Mingote mor al K2 i encongeix el món esportiu i alpinístic

L'alpinsta paretà, que també va ser alcalde de Parets entre 2011 i 2018, va morir el passat 16 de gener en el descens fins al campament base del K2

Societat

Sergi Mingote mor al K2 i encongeix el món esportiu i alpinístic
Sergi Mingote mor al K2 i encongeix el món esportiu i alpinístic

L'alpinista paretà Sergi Mingote ha mort als 49 anys quan coliderava l'últim gran repte de l'himalaisme: coronar el K2 (8.611 metres) durant l'hivern per convertir-se en el primer escalador a fer-ho. El paretà ho va somiar i ho va viure amb intensitat, tal com ho va fer tot al llarg de la seva vida. Mingote, que s'havia convertit en tot un referent internacional en l'alpinisme, havia superat diverses fases de la seva vida sempre amb passió com quan va ser delegat de la UGT al Vallès Oriental, alcalde de Parets o, simplement, un apassionat dels reptes esportius i compromès amb els valors inclusius de l'esport amb Onat Foundation.

Mingote coliderava l'expedició de Seven Summit en un repte històric, que mai s'havia completat per les dificultats de la muntanya més perillosa per les temperatures exigents amb -50ºC i les ratxes de vent de prop de 100 km/h. El tràgic desenllaç va arribar dissabte, 16 de gener al migdia a Catalunya i prop de les quatre de la tarda del Pakistan, quan Mingote feia un descens des del camp 3 (7.000 m), on havia passat la nit anterior per aclimatar-se, fins al camp base avançat (5.300m). El paretà feia el descens amb el company xilè Juan Pablo Mohr. "A JP i a mi se'ns ha passat pel cap la bogeria d'avançar de matinada fins al camp 4 i fer un intent. Però no us enganyarem. Anem molt pesats. Sense oxigen tot es nota més: el fred, el vent i és precipitat. Seguirem amb el pla previst", va escriure el paretà el dia anterior al tràgic accident.

Sergi Mingote va seguir la ruta prevista per baixar al campament base i posteriorment intentar coronar el K2. En la baixada, just quan passava del camp 1 (6.050 m) cap al campament base avançat es va registrar la seva caiguda, que segons informacions des del K2, li va provocar un politraumatisme cranioencefàlic i diverses fractures. "Mentre feia el descens del camp 1 al camp base, ha caigut sobtadament fins al camp base avançat", explica en un comunicat Seven Summit, que afegia: "La posició de l'alpinista va descendir més de 600 metres de desnivell en deu minuts, que van des de la recepció d'un senyal a la següent". Els equips de rescat es van activar per intentar evacuar-lo en helicòpter, però a l'Himàlaia es feia fosc, i tràgcament el seu cos, ja sense vida, era traslladat fins al camp base i, posteriorment, era recollit en helicòpter per l'exèrcit pakistanès. Des d'aleshores, es treballa amb els tràmits de repatriació del cos, que podria arribar a finals de setmana.

Un somni 'imprevist'

Sergi Mingote, amb onze vuitmils coronats, havia acceptat l'encàrrec de Seven Summit d'intentar coronar el K2 hivernal poc després de conèixer que en la tardor del 2020 no podria reprendre el projecte del 14x1000, que pretenia pujar els 14 cims sense oxigen en mil dies, repte en què estava immers des del 2018. Fins aleshores havia aconseguit pujar set i el 2019 havia establert el rècord Guinness de coronar sis cims sense oxigen en poc més d'un any. Sobre aquesta fita històrica va publicar el llibre A pulmón. Aleshores, va aparcar el repte del 14x1000 fins a la primavera del 2021 i se centrava en el projecte de coliderar l'ascensió del K2 hivernal. Aquesta muntanya Mingote ja l'havia ascendit el juliol del 2018 i va mostrar-li la seva pitjor cara quan va trigar més de 30 hores en completar el descens. “Al K2 he passat els millors i els pitjors moments. Quan vaig fer el cim va ser el millor, perquè és la muntanya que tot alpinista somia fer; però en la baixada va ser el pitjor, creia que no tornaria”, deia Sergi Mingote al diari Som poc abans de marxar al desembre cap a l'Himalàia. "Crec que aquest projecte és la culminació del treball de tants anys", afirmava.

Mingote va viure els seus darrers anys com a esportista d'elit, des que va deixar l'Alcaldia de Parets el 2018. "Qui m'havia de dir que amb 48 anys em dedicaria professionalment a la muntanya i estaria dins un projecte com aquest. Estic molt content perquè m'ha agafat en un moment de la vida que les reflexions són molt reflexionades", explicava. Descansi en pau.

 

Edicions locals