Proposta sobre l'amnistia o la 'increïble' moció minvant

El ple rebutja una moció d'Ara Mollet i Junts per demanar una Llei d'amnistia per als represaliats pel procés

Política

Proposta sobre l'amnistia o la 'increïble' moció minvant
Proposta sobre l'amnistia o la 'increïble' moció minvant

Laura Ortiz

El ple de Mollet va rebutjar la proposta presentada conjuntament per Ara Mollet ERC MES i Junts per Mollet per reclamar a l'Estat una Llei d'Amnistia que s'apliqui als represaliats del moviment independentista, entre ells els consellers empresonats, els membres del Govern exiliats, però també les 2.800 persones que, calculen, estan imputades per actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l'autodeterminació i en contra de la repressió.  

La regidora d'Ara Mollet Marta Vilaret va defensar que la Llei d'Amnistia és "una eina imprescindible" per avançar en la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat". "No es pot passar pàgina ni tenir una negociació honesta amb milers de represaliats i gent a la presó i l'exili", opinava Vilaret, un argument que refermava el portaveu de Junts per Mollet, Joan Daví, qui, sobre els presos, denunciava que "se'ls estan aplicant lleis anacròniques".

Grups com Mollet en Comú i Podemos, que es van abstenir en la votació, defensaven la resolució per la via del diàleg i altres fórmules alternatives a l'amnistia com la reforma del codi penal o els indults. "Es pot fer un indult general com es va fer amb els insubmisos", deia Xavier Buzón, de Podem. Per la seva part, Francisco Sancho, de Mollet en Comú, argumentava l'abstenció del seu grup per "coherència" després de l'abstenció del seu grup parlamentari en una proposta similar debatuda al Parlament. "No ens oposem a l'amnistia però tancar el ventall de possibilitats i reduir-lo només a l'amnistia creiem que és una estratègia política derivada de la unilateralitat", considerava. Per la seva part, Vilaret responia que el canvi del codi penal o els indults "són pedaços perquè no s'aplicaria a tots els represaliats, és una solució parcial".

PSC i Cs van votar en contra de la moció. Per a Ivan Garrido, portaveu de Cs, la proposta era "una mostra més de com perdre el temps. L'amnistia no té cabuda en l'ordenament jurídic actual i crearia sensació d'impunitat per als polítics", asseverava. Un argument parcialment similar usava la portaveu socialista, Mireia Dionisio, que opinava que la proposta "no es correspon ni amb la realitat política ni legal. Espanya és un estat democràtic i l'amnistia es dona quan es passa d'un estat autoritari a un democràtic", deia Dionisio.

Amb tot, Vilaret la contradeia i assegurava que la Llei d'Amnistia "és legal, necessària i possible; només cal voluntat política" i posava com a exemple l'amnistia que el govern d'Azaña va signar el 1936 i que va permetre la sortida de Lluís Companys de la presó, després dels Fets d'Octubre.

La moció minvant

Més enllà del fons de la qüestió, la proposta va evidenciar de nou les dificultats que denuncien alguns dels grups municipals per debatre mocions al plenari. De fet, la moció que finalment va entrar per urgència dista molt de la primera que es va presentar i, a imatge del clàssic cinematogràfic de Jack Arnold L'increïble home minvant, la moció es va anar reduint fins a quedar en la mínima expressió. 

Vilaret explicava el periple de la proposta que "ha passat de tres pàgines a una línia". Segons la regidora, la moció es va presentar dins de termini i el 12 de febrer rebia l'informe favorable de la secretaria de l'Ajuntament. Amb tot, tres dies després, el 15 de febrer, s'emetia un informe desfavorable, "no sabem per què", deia Vilaret. Per tal de fer possible el debat, Ara Mollet i Junts per Mollet van presentar una versió reduïda, que no va tenir la conformitat de secretaria, i, finalment una versió "superreduïda" deia Vilaret, que sí n'aconseguia el vistiplau i que constava d'un únic acord: reclamar a les Corts Espanyoles l'aprovació d'una Llei d'amnistia. Pel camí, es van quedar peticions com demanar la "immediata" posada en llibertat dels presos polítics, la crida a mobilitzar-se i donar suport a aquesta amnistia i el reconeixement del dret d'autodeterminació.

Edicions locals