L'empremta al Baix Vallès d'un any de pandèmia: 10.000 casos positius i 371 defuncions

Els dotze mesos de Covid al territori han deixat seqüeles també en l'àmbit social i econòmic amb un augment de l'atur i de la situació de vulnerabilitat de moltes famílies

Societat

L'empremta al Baix Vallès d'un any de pandèmia: 10.000 casos positius i 371 defuncions
L'empremta al Baix Vallès d'un any de pandèmia: 10.000 casos positius i 371 defuncions

Laura Ortiz

Mollet i els municipis del Baix Vallès han estat especialment castigats per la pandèmia de coronavirus que, fa tot just un any, arribava al territori. El 10 de març de 2020, el Departament de Salut de la Generalitat donava a conèixer el primer cas de Covid-19 al Baix Vallès, un home de 77 anys usuari del Casal de Mollet.

S’obrien uns mesos que han deixat empremta en el territori baixvallesà després d’un dur confinament, que ha passat factura social i econòmica: hi ha hagut 9.772 infectats; 371 defuncions, de les quals el 44% a residències de gent gran; l'atur s'ha enfilat per sobre els 8.500 desocupats –gairebé la meitat sense cap tipus de prestació–; i, fins al tercer trimestre s'havia destruït a l'entorn d'un 6% del teixit empresarial.   

Emergència sanitària

L'arribada d'un virus desconegut va desbordar ràpidament els centres sanitaris. A l'Hospital de Mollet, com a la resta del país, la primera onada, concentrada entre els mesos de març i abril, va ser la més dura. Després d'un primer degoteig de casos positius a principis de març, cap a mitjans de mes els contagis es disparaven i, només a la ciutat de Mollet, el 23 de març, se'n detectaven 34 casos. Amb tot, de tota la sèrie, la jornada amb més casos positius registrats va ser el 2 de novembre –durant la segona onada, quan ja es feien moltes més proves diagnòstiques.

Aquelles primeres tres setmanes de la primavera van ser les més dures: "No hi havia prou mans, perquè atendre malalts de Covid suposa res de familiars, tot és sol, tot és doble, treballar amb equips de protecció és molt lent i costós...", explica el doctor Jaume Duran, director general de la Fundació Sanitària Mollet (llegiu l'entrevista íntegra).

A nivell sanitari, l'esperança de la vacuna arribava al Baix Vallès el dia 5 de gener de 2021, amb l'inici de la campanya de vacunació. Una àvia de 101 anys, la Gràcia Valencia, era la primera persona vacunada contra la Covid-19 al Vallès Oriental i, a hores d'ara, la xifra de vacunats de la primera dosi al Baix Vallès supera els 10.000.

Emergència social

Però més enllà de les dades sanitàries, la pandèmia ha deixat xifres preocupants de persones i famílies que s'han trobat en una situació límit. "Entre març i abril les atencions que vam fer des de Càritas van créixer un 50% i en concret el Banc d'Aliments va pujar un 22%", explica Teresa Securun, de Càritas Mollet. En concret, el mes d'abril de 2019 es van atendre 53 famílies i a l'abril de 2020, en van ser 128. Un cop passat aquell pic de demandes d'ajuda, la situació s'ha anat estabilitzant i, globalment, els usuaris atesos –la majoria veïns sense papers– han crescut un 10%. Una situació similar han trobat a Creu Roja, on els beneficiaris dels diferents ajuts –principalment de lots d'aliments i productes d'higiene, han crescut un 68%.

Per donar resposta a aquestes situacions de vulnerabilitat, els ajuntaments baixvallesans van dissenyar plans per fer front als efectes de la crisi de la Covid, que en conjunt han superat els 3 milions d'euros.

Edicions locals