Municipis de la segona corona metropolitana s'agrupen per deixar de ser 'el pati del darrere' de Barcelona

Nou ciutats, entre les quals Granollers, constitueixen l'Associació de Municipis de l'Arc Metropolità per fer-se valdre i resoldre dèficits històrics del territori

Societat

Alcaldes i alcaldesses de la segona corona metropolitana, aquest dimarts
Alcaldes i alcaldesses de la segona corona metropolitana, aquest dimarts

Els alcaldes i alcaldesses de Terrassa, Sabadell, Mataró, Rubí, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Mollet del Vallès, Vilafranca del Penedès i Martorell, tots municipis de la segona corona metropolitana, han constituït aquest dimarts l'Associació de Municipis de l'Arc Metropolità, una organització que ha de servir per "reforçar la veu i el lideratge" d'un territori que compta amb el 38% de la població de Catalunya i el 10% del seu teixit industrial. Tot i això, destacaven els alcaldes, aquest territori "ha patit i pateix" un model "excessivament centralista".

La constitució de l'associació s'ha fet aquest dimarts a Martorell, on els nou alcaldes i alcaldesses han signat el que s'ha batejat com a Declaració de Martorell. La previsió és que la nova associació comenci a treballar aquest estiu i que vagi incorporant tots els municipis de més de 25.000 habitants del territori. Inicialment, l'associació no la presidirà cap municipi i totes les decisions es prendran de forma conjunta.

"Volem deixar de ser el pati del darrere de Barcelona, mirar-la cara a cara i participar en les decisions estratègiques que afecten els nostres ciutadans", resumia l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart. Un objectiu, apuntava, que "és factible si els nou municipis treballen plegats per acabar amb els dèficits històrics que té aquest territori", com els referents a l'habitatge, la millora dels barris i, sobretot, el transport.

Sobre aquesta qüestió, tots ells reclamaven apostar per un model transversal i no radial que millori les connexions, principalment les ferroviàries, per unir tots els municipis. La nova associació també abordarà els àmbits estratègics on centrar l'acció pública, sobretot els aspectes supramunicipals, amb especial atenció a les qüestions mediambientals.

Pla Territorial Metropolità

Totes les alcaldesses i alcaldes han coincidit que la creació de la nova entitat és una fita històrica i que dóna continuïtat a una línia de treball iniciada ja als anys 90 del segle passat. Els alcaldes i alcaldesses han anat desgranant els motius que els porten a constituir l'entitat i han destacat la necessitat que "l'arc metropolità estigui comunicat" amb un transport públic radial –el tren Orbital– que no hagi de passar sempre per Barcelona, deia l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Precisament Olga Arnau donava pas a la intervenció de Josep Mayoral, a qui presentava com "el gran alcalde", com a motor de la iniciativa.

L'alcalde de Granollers ha afirmat que es tracta d'un "objectiu fixat fa més d'una dècada que ara, en moments molt difícils, hem assolit". Mayoral ha recordat que aquest treball tenia en el seu origen la voluntat del territori d'incidir en la redacció del Pla Territorial Metropolità de 2010, que "va posar sobre la taula que calia una veu potent de les ciutats de l'arc metropolità", que "ens reafirmen, no en relació a ningú, sinó nosaltres mateixos. Som ciutats que vertebrem el territori", reivindicava. En aquest sentit, assegurava que el pla territorial, signat amb la Generalitat i els alcaldes, "és de referència, però no s'ha fet operatiu com voldríem. Tenia un instrument de governança, la comissió d'ordenació territorial, que no s'ha reunit mai", lamentava. Per això "reclamem respecte, que es reuneixi la comissió, que avaluï el pla conjuntament i faci la feina que li pertoca de tirar endavant aquest projecte compartit. És imprescindible; una reivindicació fonamental, a la qual s'hi afegeixen moltes altres: la connectivitat, el transport públic i el futur ferroviari", deia.

Per la seva banda, l'alcalde de Mollet, Josep Monràs, també destacava la manca d'un transport públic "en xarxa, i no lineal cap a Barcelona com l'actual". "El múscul econòmic i d'innovació català és a l'arc metropolità. O el reforcem o no podrem generar feina", insistia.

Així doncs, la nova entitat reivindica tenir veu en el seguiment del Pla Territorial Metropolità i participar en el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, i per això proposa, entre d'altres, treballar plegats amb les ciutats de l'AMB en els projectes d'infraestructures que garanteixin el desenvolupament equilibrat del conjunt del sistema (Pla de Rodalies, sistema de tarifació del transport públic, infraestructures i serveis de connectivitat digital, etc.) i posar en marxa propostes centrades en la lluita contra el canvi climàtic i la qualitat de l'aire, amb l'impuls a la transició energètica i les fonts renovables.

També intervenir als barris davant de situacions de gran complexitat; impulsar un pla d'habitatge que permeti la rehabilitació del parc actual, el retorn dels habitatges de grans tenidors a la comunitat i la construcció d’habitatges de protecció oficial; i potenciar la capacitat industrial i de serveis dels municipis de l'arc metropolità i estimular l'economia circular en un entorn innovador, tecnològic i d’indústria 4.0.

Finalment, també aposten per mantenir i millorar l’espai natural i preservar-ne els valors tant productius, com paisatgístics i culturals; nous models de gestió en polítiques socials que equilibrin els nivells de prestació entre els municipis i acordar una visió pròpia de les ciutats de l'arc metropolità, reforçant l'especialització de cada territori i valorant les seves potencialitats.

Edicions locals