'Tenim un 47,8% de dones diputades, i això no garanteix que la institució sigui més feminista'

Jenn Díaz, diputada d'ERC, va presentar dimarts el seu llibre 'Dona i poder' en què explica "com i per què feminitzar la política"

Política

'Tenim un 47,8% de dones diputades, i això no garanteix que la institució sigui més feminista'
'Tenim un 47,8% de dones diputades, i això no garanteix que la institució sigui més feminista'

Sergio Carrillo

L’escriptora i diputada d’ERC al Parlament de Catalunya Jenn Díaz va presentar dimarts a la tarda el seu llibre Dona i poder a la seu d’Ara Mollet ERC. Es tracta d’una obra en què explica “com i per què feminitzar la política”.

Concretament recull l’experiència adquirida en els tres anys que ha viscut com a diputada. L’accés als llocs de poder de manera paritària és un dels temes que tracta: “Amb les lleis electorals i d'igualtat podríem haver-ho garantit ja”.

Tanmateix, creu que el fi hauria de ser “la paritat real, poder-hi accedir de forma natural. La tendència hauria de ser anar eliminant totes aquestes discriminacions positives i quotes, perquè no calguin. Però per a això abans hauríem d'acabar amb el patriarcat, i ens sembla que ens queda una estoneta llarga”.

A la seu molletana d’ERC també va destacar que la paritat per se “no garanteix res”. “En aquesta legislatura tenim un 47,8% de dones diputades, i això no garanteix per res que la institució sigui més feminista o que tirin endavant propostes polítiques que afavoreixin els valors del feminisme i la igualtat real, perquè de fet aquesta és la legislatura on hi ha més dones feixistes”, hi va afegir.

Què passa quan les dones arriben al Parlament?

Més enllà de la paritat real, Díaz se centra al llibre en “què passa quan les dones som al Parlament” i en com “transformar les dinàmiques i les normes no escrites del poder”.

En aquest sentit, assenyalava en la presentació del llibre: “Històricament aquests espais han estat masculinitzats i, per tant, tenen unes normes i una manera de funcionar que han estat impreses per les necessitats dels homes. Quan les dones s'incorporen a l'esfera pública, aquests espais no es modifiquen amb la seva arribada i, per tant, les necessitats específiques no estan contemplades”.

La gestió del temps és una d’aquestes necessitats específiques no contemplades a les que s’hi referia: “Al Parlament havíem normalitzat que els plens acabessin de matinada. Això vol dir que d'entrada moltes dones per entrar en un espai de decisió com pot ser la institució del Parlament de Catalunya s'ho haguessin de pensar. Qui es pot garantir que durant x dies al mes arribés a casa seva a la matinada? Probablement aquelles persones que tenen la intendència familiar resolta. Aquestes persones eren, majoritàriament, o bé homes o bé dones que no tenien al seu càrrec persones dependents o criatures”.

En el cas de l’autora de Dona i poder, ella assegurava que aquest sistema no l’afecta ara mateix, però lamentava la quantitat de dones amb talent que no hi han pogut accedir per motius com la conciliació familiar: “Jo tinc un temps il·limitat per dedicar-li a la política, perquè sóc jove, perquè visc a Barcelona i perquè no tinc criatures. A mi aquest sistema m'afavoreix. Però quantes dones hem deixat pel camí? Quant talent hem perdut pel camí per no garantir aquest accés més universal a les institucions?”.

Edicions locals