La conversió de locals comercials en habitatges, una pràctica a l'alça

Des del 2017, a Mollet s'han atorgat 58 llicències de canvi d'ús de comercial a residencial

Societat

La conversió de locals comercials en habitatges, una pràctica a l'alça
La conversió de locals comercials en habitatges, una pràctica a l'alça

Laura Ortiz

La forta demanda de pisos i les dificultats dels propietaris per llogar o vendre locals comercials ha fet que proliferi cada cop més la reconversió d'aquests locals en habitatges.

L'Ajuntament de Mollet, en els últims quatre anys, ha aprovat 58 expedients de canvi d'ús de locals comercials a habitatges, una tendència que es repeteix a altres ciutats com Barcelona, on l'increment de preu residencial ha disparat aquestes transformacions. "A Mollet hi ha una demanda molt alta d'habitatge i les promocions que surten a la venda s'exhaureixen ràpidament", assegura la regidora de Disciplina Urbanística, Mireia Dionisio.

A aquesta realitat, se li suma, a més, la falta de demanda de locals comercials a algunes zones. "Hi ha propietaris de locals que durant uns anys tenen un negoci que funciona però aquest tanca i llavors els és molt difícil de llogar o vendre, sigui perquè han canviat els eixos comercials o perquè no s'han potenciat", explica Josep Lluís Sala Sanguino, delegat del Vallès Oriental del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona.

A Mollet, des que el 2017 van entrar en vigor les Normes de Planejament Urbanístic, el degoteig d'expedients de canvis d'ús ha estat constants: 13, concedits el 2017; 12, l'any 2018, i 24, el 2019. El 2020, la pandèmia va frenar aquesta tendència i se'n van registrar 9 llicències. I és que, tot i que el planejament urbanístic anterior –el POUM de 2005– ja permetia el canvi d'ús de local comercial a habitatge, aquest estava molt més limitat, ja que hi havia alguns carrers –alguns d'ells, eixos comercials importants a la ciutat– on estava prohibida aquesta reconversió. En concret, les zones amb restriccions eren els carrers de Jaume Coll, Borrell, Sant Andreu, Santa Cristina, Sant Joan, Miguel de Cervantes, Salvador Espriu, avinguda Rivoli, avinguda Rafael de Casanova, Marià Fortuny, Gaietà Vinzia, Anselm Clavé, Francesc Macià, ronda d’Orient, Àngel Guimerà, Sant Ramon, Dr. Fleming i avinguda Gaudí.   

Amb la suspensió per part del Tribunal Suprem del POUM de 2005 i l'aplicació de les Normes de Planejament Urbanístic –transitòries fins que no s'aprovi el nou POUM– a partir de 2017, aquestes limitacions territorials van desaparèixer. "És bo que hi hagi una mixtura d'usos als diferents espais de la ciutat. No crec que tots els barris necessitin tenir tots els baixos dels blocs com a locals comercials", apunta Dionisio.

Aquest foment de les reconversions de locals comercials sembla que guiarà la política municipal futura. De fet, el  gener del 2019, el Ple de l’Ajuntament va aprovar una moció on s’establia la voluntat d’ampliar la possibilitat urbanística de transformació de locals en habitatge, i que per tant en els treballs d’elaboració del nou POUM s’estudiés la manera de flexibilitzar al màxim els paràmetres urbanístics necessaris per possibilitar els canvis d’usos de terciari a residencial.  laura ortiz

Edicions locals