Cinc hectàrees de Gallecs es dediquen a la recerca de sistemes agrícoles més sostenibles

El projecte Ecostack desenvolupa investigacions a gran escala a nivell europeu

Economia

Cinc hectàrees de Gallecs es dediquen a la recerca de sistemes agrícoles més sostenibles
Cinc hectàrees de Gallecs es dediquen a la recerca de sistemes agrícoles més sostenibles

Mollet del Vallès

El Consorci de Gallecs col·labora en el projecte europeu EcoStack, una investigació a gran escala que pretén desenvolupar sistemes agrícoles que siguin sostenibles des d’una perspectiva econòmica, ecològica, ambiental i social mitjançant la protecció de la biodiversitat.

Iniciat l’any 2018 a Europa, amb el treball de més de 60 científics de 12 països, distribuïts en 18 equips, a Gallecs aquest projecte el lidera el catedràtic Xavier Sans, director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona i responsable d’un grup de recerca que treballa en agroecologia en aquesta mateixa institució.

L’equip realitza actualment a Gallecs un experiment que va començar l’any passat i té dos anys de durada: “Treballem per donar complexitat a dins del camp amb el cultiu simultani de diverses varietats de cereal i alhora dissenyem sistemes on la biodiversitat de fora del camp sigui òptima per proveir aquests terrenys de tota una colla de recursos necessaris, perquè processos com els de la pol·linització siguin efectius i aquests camps estiguin protegits contra les plagues, gràcies a aquest reservori de fauna útil que hi ha al seu voltant”, explica el Xavier Sans.

El sistema, utilitzat en èpoques passades i conegut amb el nom de mestall, consisteix a barrejar diferents varietats d’una determinada espècie en un mateix moment, buscant d’aquesta manera augmentar una propietat important dels sistemes que és la resiliència. És a dir, que si un any climàticament li va malament a una varietat, que l’altra pugui tirar endavant.

A més d’aquesta tasca, des del projecte EcoStack també es treballa a optimitzar el paper funcional del sòl a través de la incorporació de biopreparats, amb la finalitat d’utilitzar les terres com un compartiment del sistema que sigui viu, on hi hagi organismes i que aquests tinguin el seu paper, descomponent la matèria orgànica i alhora, protegint els cultius.

Participació activa dels pagesos

A banda de dissenyar aquests sistemes i comprendre quins són els millors en termes de biodiversitat, tant dins com fora dels camps, el que pretén el projecte i s’està treballant des de l’inici, és que en aquest procés hi participin els agricultors de manera activa: “El nostre objectiu és que hi hagi una coparticipació i un disseny compartit de les propostes que volem assajar i veure els resultats que tenen des de perspectiva econòmica, ecològica, ambiental i social. Fins i tot, que aquests pagesos siguin actors que participin activament amb la generació de coneixements per incorporar-los a les seves activitats”, afirma Sans.

De fet, el primer pas d’aquest experiment a Gallecs va ser una trobada que es va fer el gener del 2019 amb una colla de pagesos del Consorci i altres zones de Catalunya per conèixer la seva percepció sobre com veien ells el futur de l’agricultura i quin paper pensaven que podia tenir transitar cap a models més sostenibles.

Posteriorment, els pagesos de Gallecs també han pogut consensuar amb els tècnics quines varietats de cereals utilitzar perquè es complementin millor en el camp, es puguin collir conjuntament i arribin al molí alhora per fer una farina de qualitat.

A banda, els agricultors han estat receptors d’una sèrie de documents que els tècnics han anat produint com a resultat de la recerca i està previst que pròximament es facin entrevistes més detallades buscant exemples de pagesos o empreses agrícoles que estiguin implementant aquestes pràctiques. Així com jornades tècniques amb els altres països que formen part de la investigació per compartir coneixements.

Cinc hectàrees dedicades a la recerca

En aquest experiment hi han participat cinc camps de Gallecs amb una extensió total d’unes cinc hectàrees. En concret, s’han buscat parcel·les relativament planes, que fossin de gestió ecològica i també que haguessin estat cultivades amb lleguminosa l’any que va començar el projecte.

Actualment, EcoStack es troba en una fase de generació de coneixements i es preveu que a partir d’enguany comencin a sorgir els primers treballs de la investigació que està finançada per la Unió Europea i que acabarà el 2024, mig any després del previst com a conseqüència de l’aturada que el projecte va patir l’any passat per la pandèmia mundial de la Covid.

Edicions locals