Sergio Carrillo

El Museu Abelló va inaugurar dijous l'exposició L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat, que "planteja una descoberta a partir de la presència o l'absència del nu masculí als museus locals", segons explicava Txema Romero, director del Museu d'Art de Cerdanyola i un dels dos comissaris de la mostra, conjuntament amb Fina Duran.

A partir de la recerca de la presència masculina, duta a terme pel museu cerdanyolenc i per l'Abelló, amb el suport de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona, "ens adonem de quina imatge de la masculinitat s'ha donat a la història de l'art i quina imatge ens ha arribat fins avui", hi afegeix Romero.

La imatge "del que representa que és un home, de com s'ha de representar i de quins són els valors que ha de reivindicar", n'ha estat ben present. Tanmateix, el comissari apuntava que, "a partir de l'art, s'han deixat veure des de fa molt de temps algunes dissidències, que mostren que aquesta diversitat de la qual parlem avui ha existit sempre, tot i que no se li ha posat nom i s'ha ocultat".

Amb tot, Romero destacava que, en aquest cas, han fet servir l'art com un mediador i que aquesta "no és una exposició d'estètica, no venim a veure obres de nus d'homes, sinó que és l'excusa per plantejar-nos què és el que entenem i què s'ha entès tradicionalment pel gènere".

Per la seva banda, la regidora de Cultura de Mollet, Mercè Pérez, celebrava la inauguració d'aquesta "exposició fantàstica", que posa el visitant "davant de la masculinitat tradicional" i "reivindica les masculinitats i les feminitats diferents".

La instal·lació anirà acompanyada, com ja és habitual, d'activitats paral·leles. En aquest cas, una d'elles estarà adreçada als alumnes de batxillerat i d'ESO, a qui se’ls farà "reflexionar a través de l'art sobre les diferents identitats".

On són els nus masculins a l'art?

La reflexió és la fi de L'home nu. Així que el recorregut per la sala va guiant els visitants per obres diverses –incloent-hi dibuixos de Dalí, Picassó, Miró, etc.–, però també per panells que conviden a la lectura i a pensar-hi. El primer de tots compta amb una dada "decisiva" que, en paraules de Txema Romero, "explica tot el que nosaltres volíem desplegar en aquesta exposició", que naixia "a partir de l'autocrítica".

La dada enfronta els nus masculins (25,86%) i femenins (74,14%) als nou museus de la província de Barcelona que han participat en aquesta exposició. Amb tot, en aquesta gairebé desena de galeries d'art només hi ha un 1,86% d'obres fetes per dones, mentre que el 98,14% restant són d'homes.

En aquest sentit, el comissari deia: "Per què quan vas a un museu, la presència de nus femenins és aclaparadora? Això està molt relacionat amb què la majoria d'obres que veus són d'homes; pràcticament no hi ha obres de dones, no arriben ni al 2%". Però, on són els nus masculins? "Els hem amagat", lamenta Romero, qui felicita la feina duta a terme: "Però els hem trobat a la reserva i han anat sortint obres espectaculars que estaven ocultes".

Sobre el rol de la dona –com a artista i com a protagonista de les obres– en l'art, cloïa dient que "s'ha ensenyat aquesta visió de la dona despullada, de la musa d'objecte passiu de la creació; i la dona com a creadora ha estat absolutament invisibilitzada. Han existit dones creadores? Absolutament. Menys que homes, perquè els era molt més difícil accedir a la creació artística, però el seu paper ha estat molt important, el que passa és que a posteriori sovint les hem esborrat. Això ens ha fet plantejar que potser moltes obres que tenim als museus com a anònims realment podrien ser anònimes, podrien ser obres de dones que han estat silenciades".