Les obligacions financeres i les tensions de tresoreria que pateix l'Ajuntament han portat el govern local a elaborar un pla financer amb l'objectiu d'aconseguir una major liquiditat en els propers exercicis.

Les obligacions financeres i les tensions de tresoreria que pateix l'Ajuntament han portat el govern local a elaborar un pla financer amb l'objectiu d'aconseguir una major liquiditat en els propers exercicis.

El ple de dilluns aprovava el Pla Financer 2021-2026, un pla que reestructura els crèdits que actualment té l'Ajuntament amb entitats financeres i que, segons la regidora d'Economia, Mireia Dionisio, ha d'aportar una major liquiditat a les arques municipals. Aquest increment de la liquiditat es busca amb un doble objectiu: poder alliberar recursos per incrementar les inversions i reduir el període mitjà de pagament als proveïdors de l'Ajuntament, que actualment se situa en els 57 dies, un temps inferior al del segon trimestre –quan era de 71 dies– però encara lluny dels 30 dies que marca la llei.

Els mecanismes per reduir la càrrega financera serien la reconversió de les pòlisses de tresoreria en préstecs a llarg termini i la reestructuració de part dels préstecs a llarg termini ja existents per allargar-ne període d'amortització. "Amb el pla aconseguim reduir l'endeutament de l'Ajuntament", assegura Dionisio. A principis de l'any 2021, la ràtio d'endeutament del Consistori era del 65% –la llei marca un màxim del 110%– i un cop aplicat el pla, la previsió és que a finals del 2021 la ràtio se situï en el 56,58%, un percentatge que s'aniria reduint paulatinament en els propers anys.

Amb aquest pla financer, l'Ajuntament s'acull al mecanisme de refinançament del deute habilitat enguany pel Ministeri d’Hisenda per transformar deute a curt termini a llarg termini. Dionisio destacava que en els darrers anys, l'Ajuntament ha fet un esforç important en l'amortització de deute amb els bancs i assegurava que el pla aprovat és una mesura que el govern local pren "de manera voluntària".

Finances en el punt de mira

L'aprovació del pla financer reobria el debat sobre la situació econòmica de l'Ajuntament. Els principals grups de l'oposició (Ara Mollet i Mollet en Comú) acusaven el govern local de voler treure ferro a l'aprovació del pla, al qual s'arriba després de tancar els exercicis de 2019 i 2020 amb romanents de tresoreria per a despeses generals negatius i haver de contraure nous préstecs. "No és un pla voluntari, el mateix informe diu que ho hem de fer tant sí com no per corregir i regularitzar la situació financera de l'Ajuntament", etzibava la portaveu de Mollet en Comú, Marina Escribano, qui acusava el govern local d'haver portat en els darrers anys una comptabilitat de la institució "poc realista".

En aquest sentit, Marta Vilaret d'Ara Mollet, recordava que la liquidació de 2019 es va tancar amb un romanent per a despeses generals negatiu de 3,6 milions i la de 2020 amb 442.000 euros negatius. "Amb la informació que es té ara i amb un criteri de prudència més exagerat, l'informe d'intervenció interpreta que s'haurien tancat els exercicis amb 10 milions i 5 milions de romanent negatius, respectivament", assegurava Vilaret, qui exposava com una de les causes de la situació actual les inversions fetes "sense tenir prou recursos".

De fet, la manca d'ingressos és, segons l'oposició, un dels punts febles dels comptes municipals. El portaveu de Cs, Ivan Garrido, destacava la xifra de drets reconeguts pendents de cobrament, que al tancament de 2020 ascendia a 12 milions d'euros, "quasi el 20% del pressupost d'un any pendent de cobrar; això condiciona molt les finances de l'Ajuntament", deia Garrido, qui, amb tot, veia el pla positiu i hi donava suport.

Des del govern, Mireia Dionisio, esgrimia el deute d'altres institucions com un dels principals motius de la manca de recursos. "Els indicadors econòmics de l'Ajuntament són bons. Tenim un problema de tensió de tresoreria pels retards en els pagaments", deia.

Ara Mollet i comuns coincidien que el deute d'altres administracions i l'infrafinançament dels ajuntaments són part dels motius de la situació actual, però reclamaven una assumpció de responsabilitats per la gestió del govern local. "Hi ha motius externs, però també interns perquè la gestió en alguns assumptes no ha estat desitjable", afegia Escribano.

Per la seva part, Vilaret feia èmfasi en les conseqüències que el pla financer pot tenir en el dia a dia de la ciutadania i en qüestionava els resultats positius. "El 2012 ens vam haver d'acollir obligats per l'Estat a un pla per demanar un crèdit de 15 milions d'euros. Havia de permetre tenir més liquiditat, han passat deu anys i tenim el mateix problema. Va suposar baixar un milió d'euros el contracte de neteja i residus i no hem aconseguit pagar a 30 dies", analitzava Vilaret, qui reconeixia que l'actual criteri comptable "és molt més realista, però no compartim l'optimisme del govern", concloïa.

Per la seva part, Joan Daví, considerava el pla una bona eina però alertava sobre una hipotètica pujada d'interessos. "Fan por els crèdits a molt llarg termini perquè si els interessos bancaris pugen ens poden fer destarotar el nou pla financer", opinava.

El pla es va aprovar amb el vot a favor del govern, Cs i Junts, l'abstenció de comuns i el no d'Ara Mollet.