Els vehicles creixen a Mollet en ple debat pels espais per als vianants

El govern local advoca per habilitar més elements de pacificació del trànsit que disminueixin l'ús del cotxe

Societat

Els vehicles creixen a Mollet en ple debat pels espais per als vianants
Els vehicles creixen a Mollet en ple debat pels espais per als vianants | S.C.

Laura Ortiz

La tendència de les ciutats a fer possible una mobilitat més sostenible i saludable ha fet que cada cop siguin més els espais alliberats amb prioritat per als vianants. La limitació de carrils de trànsit –com és el cas del tram de la ronda Pinetons davant l'Hospital–, i l'eixamplament de voreres amb la conseqüent pèrdua de llocs d'estacionament –com per exemple a Gaietà Vínzia– són algunes de les accions en aquest sentit que s'han dut a terme a Mollet i a altres municipis de l'entorn.

Amb tot, el parc mòbil a Mollet i l'índex de motorització –nombre de vehicles per cada 1.000 habitants– han anat en augment. En la darrera dècada, tot i que la població ha disminuït, la quantitat de vehicles s'ha incrementat un 3,7%. El 2010, Mollet tenia registrats 31.120 vehicles, principalment turismes (23.718), motocicletes (2.603) i camions (3.778). En canvi, el 2020, la xifra havia augmentat fins als 32.256 vehicles, amb un creixement del nombre de turismes (24.492) i, sobretot, de motos (3.439), i una davallada de camions i furgonetes. Precisament, aquest augment dels vehicles de dues rodes també s'ha fet notar a la via pública, on s'han habilitat més estacionaments per a motos per així evitar els aparcaments a sobre de les voreres.

Pacificar el trànsit, la clau

Però de quina manera es pot compatibilitzar aquesta pèrdua d'espais per als vehicles a la via pública amb l'increment del parc mòbil a la ciutat? Per al regidor de Mobilitat de l'Ajuntament de Mollet, Juanjo Baños, la clau és incrementar els elements de pacificació del trànsit als carrers, com puguin ser illetes, semàfors o passos elevats, entre altres, per dissuadir els conductors de fer servir el vehicle a dins la ciutat. "Si un conductor per fer un trajecte intern ha de parar-se en tres semàfors i no pot passar per un carrer que és només per a vianants, acabarà optant per fer aquest trajecte caminant", considera Baños, qui afegeix que: "Potser tenim més vehicles a la ciutat però hem de treballar perquè se'n faci un menor ús", apunta.

El regidor, però, reconeix que la vianalització total de carrers és "complicada", perquè és "una mesura impopular, que no agrada tothom". "Quan es va vianalitzar el centre o es va tancar la rambla van haver moltes queixes, sobretot dels veïns perjudicats", recorda Baños. Amb tot, el regidor considera que el futur a les ciutats ha de passar per aquí. "Per molt que sigui impopular o tingui un cost elevat són decisions que s'han de prendre, potser no a la velocitat a què voldrien alguns, però s'han d'entomar", opina.

Pla Local de Seguretat Viària

Moltes de les actuacions que es duen a terme a la via pública en relació amb el trànsit es recullen en el Pla Local de Seguretat Viària, que serveix per definir l’espai públic i el sistema viari i per reduir el nivell de risc. El 2010 s'elaborava el primer pla a Mollet, que es marcava com a repte la disminució dels accidents amb ferits al nucli urbà. Segons la comparativa de les dades de 2009 (any d’anàlisi del Pla Local de Seguretat Viària) i les de 2019 (dades abans de la pandèmia), el nombre d’accidents amb ferits és molt similar: 94 el 2009, i 93, el 2019. El que sí ha disminuït és el nombre de ferits: el 2009 es van registrar 149 ferits (139 lleus i 10 greus) i deu anys després, amb gairebé un número idèntic d'accidents, se'n registraven 101 (97 lleus i 4 greus). En aquest sentit, Baños indica que el menor nombre de víctimes respon a la millora de les mesures de seguretat actives i passives que incorporen els vehicles i a que l'ocupació habitual dels turismes és inferior.

Actualment, el govern està redactant un nou pla local que inclou accions d'educació i sensibilització –uns elements "essencials" segons Baños– i l'estudi d'aquells punts més problemàtics pel que fa al nivell de sinistralitat. Amb tot, el regidor assegura que a Mollet han desaparegut els punts negres (llocs on es repetien accidents) i que, en gran mesura, s'ha aconseguit gràcies a la implantació de mesures com les càmeres als semàfors en algunes de les cruïlles més transitades.

Zero morts al nucli urbà

Una de les fites aconseguides a la ciutat, i de la qual el govern local en fa bandera, és que des del 2007 no s'ha registrat cap víctima mortal en accident de trànsit dins el nucli urbà, una dada que ha fet l'Ajuntament mereixedor del Premi Educa Ciudad Zero, lliurat aquesta setmana en el marc del Congrés Internacional de Professionals per a la Seguretat i l'Educació Viària celebrat a Mollet.

Aquesta cara, però, té una creu, i són els morts a les vies interurbanes dins el terme municipal molletà. Segons dades del Servei Català de Trànsit, des del 2007 s'han hagut de lamentar 742 accidents, 65 de greus i vuit víctimes mortals. Tot i que l'Ajuntament no té competència sobre aquestes vies, Baños assegura que des de l'administració local s'informa d'aquells punts que poden ser perillosos a més de demanar accions per reduir el risc, com per exemple la reclamació que ha fet el Consistori perquè es redueixi la velocitat a vies com la C-17 i la C-33.

Edicions locals