En el marc de la commemoració del 25-N, l’Ajuntament de Mollet del Vallès ha presentat el Protocol Local per l’Abordatge i la Prevenció de la Mutilació Genital Femenina, que estableix els circuits d’actuació per actuar de manera ràpida i eficaç en cas de tenir alguna sospita.

El protocol té com a objectiu garantir una atenció integral i coordinada per part de tots els serveis que juguen un paper important en la detecció i prevenció de casos: serveis socials municipals, sanitaris (com l'ASSIR, el servei de ginecologia i el de pediatria), educatius (centres, EAP) i policials.

"L'objectiu és fer una prevenció i un diagnòstic precoç de situacions de risc que poden acabar amb una mutilació genital i també donar la possibilitat d'una reparació física i psicològica a les dones que ja ho han patit", ha explicat la responsable del Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de l’Institut Català de la Salut (ICS), Lucía Burgos.

Un dels elements del protocol és sensibilitzar els professionals dels diferents serveis per poder detectar aquests factors de risc. Una dona que ja ha patit la mutilació i que té filles; el país d'origen de la família (la majoria de països on es practica són a l'Àfrica subsahariana), o viatges cap a aquestes destinacions durant l'època escolar poden ser algunes de les alarmes que haurien de ser detectades i que posarien en marxa el protocol.

L'àmbit sanitari juga un paper primordial en aquesta detecció. "Molts cops abans de fer aquests viatges cap als seus països d'origen s'han de vacunar i això permet que fem a les nenes una revisió mèdica prèvia", explica Burgos. En aquests casos es demana a la família que signin un document de compromís per evitar les mutilacions i un cop tornen es fa una nova revisió mèdica.

En casos extrems, en què se sospita que es podria portar a terme la mutilació, els serveis policials poden obrir diligències prèvies a aquest viatge, unes diligències que es traslladen als jutjats, els quals, en última instància, podrien arribar a prohibir aquest viatge. Amb tot, en els últims anys a Mollet no s'ha detectat cap cas i a Catalunya, entre 2014 i 2019, dos. Per aquest motiu, més enllà dels instruments policials, els professionals destaquen que una de les principals eines que tenen és l'educació, sigui als centres escolars, als serveis sanitaris maternoinfantils, o amb xerrades dels cossos de policia sobre el marc legal existent a Catalunya en aquesta qüestió.

Pel que fa a les dones que ja han patit una mutilació, segons els serveis de ginecologia de Mollet, els casos que es troben a la ciutat solen ser dels graus més lleus (1 i 2 dels 4 existents). En aquest sentit, és poca la demanda que hi ha de reparació anatòmica de la mutilació, uns casos que són derivats a l'Hospital Clínic. "Podem oferir la reparació a les dones, però cal ser curós amb les expectatives de les pacients i explicar bé quins poden ser els resultats perquè recuperar la sensibilitat a nivell sexual pot ser difícil perquè les terminacions nervioses de la zona mutilada solen estar molt danyades", expliquen

"La mutilació genital femenina és una altra forma de violència de gènere", ha dit durant la presentació Ana M. Díaz, regidora coordinadora de l’Àrea de Drets Socials. "És una pràctica cultural basada en falses creences que l'únic que provoca són problemes físics i psicològics a les víctimes", ha afegit la regidora de Salut Pública, Pepi Muñoz.

L'Ajuntament va començar a treballar en aquest protocol el 2018, amb diverses accions formatives, el 2019 es va crear a Taula Local per l’Abordatge i la Prevenció de la Mutilació Genital Femenina, amb els diversos agents implicats, i entre 2020 i 2021 s'hha treballat el protocol que finalment ha estat presentat aquest dimarts.