El govern de Mollet confia arribar als pisos protegits requerits per la Generalitat amb el Calderí

El pla diu que en els pròxims 20 anys la ciutat hauria de créixer en gairebé 2.000 habitatges assequibles

Societat

El govern de Mollet confiar arribar als pisos protegits requerits per la Generalitat amb el Calderí
El govern de Mollet confiar arribar als pisos protegits requerits per la Generalitat amb el Calderí

Segons el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge que ha presentat la Generalitat, el 2042, Mollet hauria de disposar de 1.963 nous habitatges de protecció. "Si volem complir aquesta fita necessitem que es desenvolupi el Calderí i els plans que planteja el nou POUM. Necessitem noves promocions per destensionar el mercat d'habitatge a la ciutat", opina la regidora Núria Muñoz.

I és que el nou POUM –aprovat inicialment– planteja que els sectors de desenvolupament residencial hauran de destinar el 50% a habitatges de protecció, i això suposaria uns 1.385 pisos protegits nous a la ciutat. La xifra es completaria amb els 480 habitatges de protecció que es preveuen al Calderí, una quantitat que, en aquest cas, no donarà compliment al 50% sinó que seran un 36% del total.

Però més enllà de les previsions futures, a hores d'ara, el govern té entre mans dos projectes d'habitatge públic amb la rehabilitació de la casa dels mestres de l'antiga escola Longarón, al carrer Francesc Macià, i la de l'edifici de Feliu Tura. El pressupost municipal aprovat per al 2022 preveu una partida per a l'inici d'obres en el cas de la rehabilitació de Francesc Macià, on  la cooperativa d'habitatge Sostre Cívic hi habilitarà 14 pisos socials, que tindran uns preus d'entre 250 i uns 400 euros en funció del tamany.

La fórmula per accedir-hi és la d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús, un model amb què la propietat és col·lectiva. La propietària dels pisos serà la cooperativa, que farà un contracte de cessió d'ús a la persona sòcia –cooperativista– que anirà a viure a l'habitatge. L'aportació inicial que farien aquests cooperativistes i futurs inquilins –que es preveu siguin persones vulnerables inscrites en el registre d'habitatge protegit– seria d'uns 2.400 euros. Per la seva part, l'Ajuntament farà una primera aportació de 250.000 euros per a la rehabilitació de l'edifici i mantindrà una partida de 30.000 euros anuals anys durant 10 anys perquè les quotes que paguin els cooperativistes puguin ser reduïdes.

Entrebancs administratius

Tot i que el projecte va ser presentat fa mesos, la regidora Muñoz reconeix que estan trobant dificultats administratives. "És un model bastant pioner i estem  estudiant com es pot articular jurídicament la cessió del dret de superfície a la cooperativa", diu. Muñoz assegura que un cop es trobi la solució en el cas de Francesc Macià, el procés per habilitar pisos socials en l'edifici de Feliu Tura, on es farà servir la mateixa fórmula, "serà més àgil".
En aquest últim cas, però, encara no hi ha projecte ni acord amb cap cooperativa d'habitatge i, de moment, s'ha fet el tràmit administratiu per incorporar l'edifici al  Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge, per blindar el seu futur ús a acollir habitatge social.

Edicions locals