El nou llibre de Llum Ibarz recull vivències reals de la Guerra Civil

La molletana presentarà el seu onzè llibre dijous 20 a les 19 h a la sala d'actes del Casal Cultural

Cultura

El nou llibre de Llum Ibarz recull vivències reals de la Guerra Civil
El nou llibre de Llum Ibarz recull vivències reals de la Guerra Civil

L'esclat de la pandèmia va ser un cop dur contra molts sectors, entre ells el de la cultura. Tanmateix, el temps que va aportar el confinament va donar ales a molts creadors per endegar nous projectes. És el cas de l'escriptora molletana Llum Ibarz Cirujeda, qui, "arreglant coses a casa", va localitzar unes notes que havia escrit feia anys i que són la base del seu darrer llibre, Un pueblo sin nombre, que presentarà dijous a les 19 h a la sala d'actes del Casal Cultural amb la participació també de la portaveu de Mollet en Comú, Marina Escribano.
 

Un pueblo sin nombre és una novel·la autoeditada basada en fets reals, amb "un 80% de realitat", segons l'autora, qui hi ha aportat la resta de ficció per lligar totes les històries relatades.

Dos tiets d'Ibarz van ser aviadors de la República. "Un va estar exiliat i l'altre va caure quan entraven els nacionals a Terol, i el van donar per desaparegut", explica la molletana, qui feia anys li havia fet una promesa a la família: "Veia la meva iaia i la mare plorar i els vaig dir: 'Us prometo que jo el trobaré'". És per això que durant cinc anys –entre les acaballes del segle passat i l'inici del XXI– Ibarz va recórrer el mateix trajecte que hauria fet el seu tiet a la guerra fins a ser abatut, per mirar de localitzar-lo. La molletana va voltar poble per poble buscant la gent gran que hagués viscut i recordés els temps de Guerra; la majoria eren infants aleshores, i prenia notes de les seves històries a finals dels 30. Ibarz assegura que va topar-se amb anècdotes "molt punyents", que les aplega en aquesta novel·la, i fins i tot recorda com algunes persones "encara ploraven" –sis dècades després– quan li ho contaven.

"Tot el que m'havien explicat en els diferents llocs ho he concentrat en un mateix poble al qual no li he posat nom", assenyala l'autora. Els lectors, per tant, coneixeran històries reals viscudes per persones anònimes en municipis del voltant del Terol, d'entre el 1934 i el 1940, i que relaten les seves vides abans de l'esclat de la Guerra Civil, com van viure i patir el conflicte bèl·lic i quin desenllaç en van tenir.
Amb tot, Llum Ibarz reivindica la necessitat d'escriure i recordar el que va passar: "Avui dia, que tenim l'extrema dreta a la porta, val la pena conèixer-ho; si no se sap, és com si no hagués existit".

Una cerca fructífera

La digitalització de documents referents a la Guerra Civil era realment minsa el 2004, quan Llum Ibarz va tancar –exitosament– la cerca del seu tiet. És per això que el mètode que emprava era preguntar a veïns grans –a qui els demanava pels seus records– i als consistoris –a qui els demanava pels registres de caiguts al poble–. "Els alcaldes dels pobles, alguns m'ajudaven molt i miraven els registres dels caiguts; però d'altres no", diu Ibarz, deixant entreveure que encara hi ha polítics a qui no els interessa que es recordi la Guerra Civil.

La promesa que Ibarz havia fet, la va complir quan ja estava a punt de desistir-hi. Després de cinc anys d'anar els caps de setmana fins a l'Aragó, quan ja estava a punt "de llençar la tovallola", el va trobar per una mera casualitat. Preguntant pel seu tiet, un noi que l'estava sentint li va dir: "Què pregunta per un aviador que va caure aquí?". Així era. En aquell municipi aragonès hi guardaven les seves restes, que li van lliurar a la família. "La meva iaia no ho va poder veure, però la meva mare i els meus tiets sí", clou Ibarz.

Edicions locals