Sergio Carrillo

L'abril del 2008, els Cinemes Mollet abaixaven la persiana i des d'aleshores aquest espai al rovell de l'ou de la ciutat no ha tingut cap ús. Però en podria tenir els pròxims anys?

La intenció dels propietaris quan es va tancar el cinema per manca de rendibilitat era que el local pogués tenir una segona vida, però en tots aquests anys aquesta alternativa no ha reeixit, tot i haver rebut propostes diferents. "Ens entendríem amb qualsevol persona que volgués fer-hi algun projecte, però el que no farem serà ni malvendre-ho ni regalar-ho", assegura Miquel Gratacós, antic gerent del cinema molletà i actual responsable d'altres sales, entre les quals el Cinema Imperial i les de L'Eix Macià de Sabadell.

Més enllà d'inversors privats, el gerent considera que el govern municipal hi hauria de fer un pas més perquè es reactivés l'espai: "Tenint en compte on està l'Ajuntament i l'espai que això ocupa, podria ser perfectament un equipament cultural i seria al lloc ideal". Amb tot, assenyala que en aquests 14 anys no hi ha hagut cap proposta ferma de l'Ajuntament per fer-ho realitat.

Així ho confirma també la regidora de Cultura, Mercè Pérez, a qui no li consta cap projecte proposat per part del consistori. De fet, per reobrir l'edifici, Pérez apunta més cap al sector privat que no pas cap al públic. "Si nosaltres disposéssim d'aquests diners per fer front a aquest cost elevadíssim, probablement ens podríem plantejar determinades coses", diu, alhora que referma que la reobertura seria positiva tant culturalment com comercialment per a la ciutat.

"Mollet no atrau gent"

En l'entrevista concedida al diari Som*, Gratacós reitera que no els agrada que l'edifici estigui tancat, encara menys si es té en compte que "genera unes despeses, sobretot d'impostos per a l'Ajuntament". Però, com a empresa familiar dedicada a les projeccions cinematogràfiques, a Mollet els números no surten.

Hi ha dues dades que exposa per justificar perquè a Mollet no és rendible tenir un cinema. En primer lloc, assegura que comercialment parlant, avui dia és complicat mantenir un complex que tingui menys de deu sales, perquè "no pots donar una oferta suficientment àmplia. Podries fer-hi cinema, però probablement no et sortirien els números". L'altre motiu seria la manca de públic. "Si el cinema de Mollet hagués rebut 150.000 assistents anuals, no hagués tancat i encara avui funcionaria", assegura Gratacós, qui assenyala que de mitjana, cada ciutadà de l'Estat espanyol va al cinema entre 2,5 i 3,5 vegades l'any, unes xifres que no s'assolien a Mollet.

La manca d'atracció de població de fora de la ciutat seria un altre dels motius pels quals el públic va anar caient, segons Gratacós. "Mollet no és una població que atrau gent, sinó que la gent més aviat se'n va fora". És per això que també justifica que a Olot –amb 15.000 habitants menys que Mollet– sí que hi hagi un cinema que se sosté, ja que en ser capital de comarca, rep el públic de totes les poblacions del voltant. A Mollet, però, segons Gratacós, els ciutadans "estan disposats a agafar el cotxe i anar-se'n o a Granollers o a La Maquinista...".

Amb tot, el gerent dels cinemes molletans reitera, contundentment, el motiu pel qual van haver de tancar: "La resposta és fàcil. Vam tancar perquè va deixar de venir gent". Més enllà de la manca d'atracció de població exterior –segons la seva opinió–, no entra a valorar més motius pels quals les sales cada cop estaven més buides, tot i que sí que apunta que, davant la pèrdua econòmica que allò suposava, no hi van poder fer les inversions en manteniment que requerien, un fet que probablement va provocar que més d'un decidís veure cinema fora de la capital baixvallesana, convertint-se tot plegat en un peix que es mossegava la cua.

Si hi ha eleccions, toca parlar-ne

Quan arriben les eleccions per a l'Alcaldia molletana, el cinema "sempre està en boca de tothom", admet en Miquel Gratacós, sense donar-li gaire importància i afegint: "Tots coneixem el tarannà dels polítics, que sempre prometen i prometen, i te'ls has de creure fins a cert punt". Durant l'última campanya d'eleccions municipals, el 2019, aquest espai actualment en desús va ser mencionat per diferents partits polítics.

Ara Mollet ERC celebrava una roda de premsa a dos mesos per als comicis a l'esplanada dels cinemes per anunciar que, en cas d'entrar al govern, comprarien l'espai per fer-hi un equipament cultural anomenat L'Illa de la Cultura i que acolliria cinema, música i teatre.

Per la seva part, Mollet en Comú també parlava en el seu programa electoral de reactivar l'espai: "Facilitarem la reobertura dels antics cinemes amb fórmules de cooperació entre les empreses i l’Ajuntament, sense descartar la possibilitat, si cal, d’adquirir el local".

El PSC també hi va dir la seva en aquella campanya. Si bé és cert que en el seu programa no ho incloïen, Josep Monràs va anunciar, una setmana abans dels comicis,  un "preacord per ocupar els antics cinemes de Mollet" amb un projecte relacionat amb l'oci juvenil que sorgiria d'una iniciativa privada. Sense detallar gaire cosa més, a l'espera que fos l'empresa qui ho expliqués –mig any més tard Basal Space ho va fer públic–, el batlle no va perdre l'oportunitat de cloure la campanya sense parlar-ne.

Els cinemes Edison i Esbarjo, amb inversió municipal

Una alternativa als cinemes tradicionals o als multisales de propietat privada són les sales –sovint amb usos que no se cenyeixen exclusivament a les projeccions– de propietat municipal que són gestionades o per associacions o pel mateix consistori. Miquel Gratacós considera que és un bon model: "L'Ajuntament té uns recursos que pot dedicar sense preocupar-se si surten els números. Ho exploten com a servei municipal a la ciutadania i no van a buscar el rendiment. Com les biblioteques, que no són un negoci, sinó un servei". A Granollers, per exemple, l'Ajuntament és el propietari del local del Cinema Edison, però és l'Associació Cultural de Granollers qui en gestiona el servei. Per la seva banda, el cinema Esbarjo de Cardedeu és gestionat directament pel consistori.