Txus Carrasco, portaveu de la CUP Mollet, ha lamentat “la manca de voluntat i de capacitat dels dos darrers equips de govern municipals per tal de fer realitat el que és un demanda amb ampli consens popular, perquè Mollet està en deute i és de justícia posar en valor el llegat de l’Anna Bosch, ara que es compleixen tretze anys de la seva mort, com a primera alcaldessa i la seva tasca política i social en uns temps molt difícils, especialment per les dones que assumien responsabilitats polítiques. Sincerament, l’Anna no es mereix aquest menysteniment".

"Com a entitat promotora ens agradaria que la proposta servís per posar en valor el treball de totes les persones que com l’Anna, van dedicar els seus millors anys a servir i millorar una comunitat i una ciutat amb moltes mancances, però ens sentim defraudats veient com les rancúnies i els comptes pendents de la vella política sembla que continuen imperant a la ciutat",  ha assenyalat el portaveu cupaire.

Carrasco ha recordat que la CUP Mollet "ha efectuat els darrers anys diferents accions reivindicatives per a reclamar l’acompliment d’aquest acord, com el “rebateig” de diferents espais de la ciutat amb el nom de l’excaldessa i entén que "encara que efectuar canvis al nomenclàtor pot generar incomoditats als ciutadans, moltes altres ciutats, com Barcelona ho han fet, adoptant mesures transitòries sense que suposi cap catàstrofe".

Proposta per batejar l'espai públic de l'illa de l'antiga fàbrica Can Fàbregas

En aquest sentit, el portaveu de la CUP Mollet, ha apuntat que "si el rebateig d’espais existents resulta conflictiu sempre es poden trobar espais nou per dedicar-los a la memòria de l’estimada Anna Bosch" i ha proposat en aquest sentit que "el nou espai públic de l’illa de l’antiga fàbrica de Can Fàbregas porti el nom de l’exalcaldessa. Seria un espai vinculat a la memòria obrera de la ciutat que relligaria perfectament amb el compromís militant de l’Anna", ha conclòs Carrasco.

Anna Bosch i Pareras, milità al PSAN i posteriorment al PSUC, amb la candidatura del qual esdevindria, amb només 28 anys, la primera alcaldessa de Mollet del Vallès. Del seu mandat en destaca l'aprovació del nou Pla d'Ordenació Urbana (1981), que va rebre el Premi Nacional d'Urbanisme i la negociació amb l'Institut Català del Sòl per aconseguir l'abandonament del projecte d'una "ciutat satèl·lit" a l'entorn de Gallecs i la seva preservació com a espai agrícola.