L'extracció de cabal dels rius i les espècies invasores, principals amenaces de la població de peixos al Besòs

El barb de muntanya i la bagra són les espècies de peixos més presents a la conca segons el monitoratge de l'Observatori RIVUS

Societat

L'extracció de cabal dels rius i les espècies invasores, principals amenaces de la població de peixos al Besòs
L'extracció de cabal dels rius i les espècies invasores, principals amenaces de la població de peixos al Besòs

La Fundació RIVUS celebrava dilluns la jornada tècnica Els peixos com a indicadors ecològics a les conques del Besòs i la Tordera, en què es donaven a conèixer els resultats del monitoratge impulsat des de l’Observatori RIVUS, que s’encarrega d’analitzar la presència d’aquest grup de fauna als rius de les conques del Besòs i de la Tordera.

Durant la sessió, que es va celebrar coincidint amb el Dia Internacional d’Acció en Defensa dels Rius, es van presentar els principals resultats obtinguts dins la línia d’investigació de peixos de l’Observatori RIVUS. Emili García-Berthou, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Girona (UdG) i responsable d’aquesta línia de seguiment, explicava que els peixos reuneixen uns requeriments molt concrets que els fa uns excel·lents bioindicadors: les seves poblacions són capaces d’integrar les alteracions del medi (especialment respecte a la hidrologia), són relativament fàcils d’estudiar i, a més, són molt visibles i comprensibles pel gran públic, un fet essencial per l’educació ambiental i la conservació.

Espècies autòctones i les seves amenaces

Segons els treballs duts a terme a les conques del Besòs i la Tordera, els dos grans protagonistes són el barb de muntanya i la bagra, essent aquesta última una espècie "més sensible i vulnerable, especialment davant d’episodis de sequera”, deia García-Berthou. Segons els experts, les principals amenaces per a aquests peixos són la degradació de l'hàbitat i l'extracció de cabals. En aquest sentit, els trams de riu que s’assequen tenen menys peixos, en termes tant d’abundància com de riquesa d’espècies (s’afavoreixen les més tolerants), respecte als trams amb aigua permanent. També s’ha observat que la mida dels individus és menor en trams que pateixen eixuts. La qüestió d’un cabal mínim, o cabal ecològic, és clau per a la supervivència de les poblacions de peixos.

Una altra de les amenaces són les espècies invasores. A les conques del Besòs i de la Tordera s’han establert fins a 14 d’aquestes espècies, sovint provinents d’alliberaments que són il·legals i comporten conseqüències negatives per al sistema aquàtic. A la conca del Besòs, especialment als cursos baixos, destaquen la carpa, el barb roig i la gambúsia. Aquestes dues últimes espècies també són les més abundants al curs mitjà i baix de la Tordera, juntament amb la truita comuna de variant atlàntica, dominant a les capçaleres. Per aquest motiu, García-Berthou ha posat èmfasi en la importància d’evitar noves introduccions d’espècies.

Durant la jornada es va estrenar el vídeo Línia de seguiment de peixos de l’Observatori RIVUS, on s’explica en què consisteix la pesca elèctrica i com aquest mètode permet avaluar la riquesa, la composició de peixos d’un tram de riu determinat i identificar les principals amenaces.

La jornada finalitzava amb una visita a la nova exposició Els peixos, que inclou un diorama amb la reproducció d’algunes de les espècies més comunes a ambdues conques i que és un dels mòduls que conformarà l’exposició Biodiversitat a les conques del Besòs i de la Tordera.

El monitoratge de peixos que es duu a terme des de l’Observatori RIVUS a la conca de la Tordera, iniciat el 2003 i considerada una sèrie ecològica excepcional, i des del 2019 també a la conca del Besòs, esdevé un programa de seguiment pioner i destacat a la península. "És important donar continuïtat als monitoratges i impulsar més mostrejos anuals, ja que són clau per a l'obtenció d’informació de molt de valor per consolidar els índexs i interpretar el medi fluvial”, deia García-Berthou.

Josep Monràs, president de la Fundació, destacava la importància de l’educació i divulgació ambientals i el retorn a la ciutadania de tots aquells treballs de recerca que s’estan duent a terme dins la Fundació RIVUS. Així mateix, Monràs agraïa la participació de l’empresa Grifols, patrocinadora de les línies de peixos i de llúdriga. “Empreses com Grifols, que tenen en el seu full de ruta la responsabilitat social corporativa i el compromís amb el seu entorn, són cabdals per poder tirar endavant projectes com aquest i fer possibles jornades com la d’avui”, ha matisat.

Seguidament, Ricard Bronchud, VP Global Facilities de Grifols, destacava “el compromís de Grifols amb els ODS i l’Agenda 2030, especialment en l’estalvi d’aigua i la valorització dels residus en totes les seves plantes productores, i la protecció de la biodiversitat allà on són presents”. També subratllava el compromís mantingut amb el CBT des de 2014 i en l’actualitat també amb la Fundació RIVUS i que ha resumit en una frase: “El dret a viure en societat implica el deure de treballar per millorar-la”.

Edicions locals