La pandèmia ha impulsat un canvi en la mobilitat. El teletreball, la proliferació dels serveis a domicili i les compres per Internet i les reticències a agafar el transport públic en plena crisi sanitària han modificat els hàbits de mobilitat i les necessitats dels usuaris.

Per reflexionar sobre aquests canvis, l'Ajuntament de Mollet ha acollit la segona conferència dins del cicle Diàlegs per a la transformació de ciutats, amb la ponència Mobilitat sostenible, espai urbà i salut. Descarbonització, digitalització i intermodalitat són alguns dels conceptes que es van parlar durant la taula rodona que va comptar com a ponents amb Raúl Broto, coordinador de l’Àrea de Govern Obert, Desenvolupament Econòmic i Innovació; Isidre Gavín, secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Mayte Castillo, directora de Rodalies de Catalunya, i Jaime Armengol, coordinador de Mobility City.

Una de les conseqüències de la pandèmia ha estat la caiguda de la demanda en el transport públic. En el cas de Rodalies Renfe, Mayte Castillo assegurava que, a hores d'ara, només s'ha recuperat el 80% dels usuaris d'abans de la pandèmia, una disminució de la demanda que també es dona en el cas del bus urbà de Mollet. "Durant la pandèmia s'ha intensificat l'ús del cotxe particular i caminar, perquè són les formes que més confiança donen per desplaçar-se. Ara volem recuperar la confiança en el transport públic", deia Castillo.

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Isidre Gavín, destacava, però, com la crisi energètica i l'encariment dels carburants està fent que torni a incrementar-se la demanda de transport públic. "Comencem a trobar que hi ha un increment d'usuaris perquè omplir el dipòsit és més car i el factor cost també té el seu efecte en la mobilitat", indicava Gavín, qui es refermava en la idea que "l'alternativa del transport públic és cap a on ens hem d'enfocar, però aconseguir una mobilitat més sostenible i sana és una feina de tots, administracions, però també el ciutadà", recordava. Gavín afegia que el repte de la transició energètica ha de ser integral. "La descarbonització s'ha d'aplicar en tots els modes de mobilitat i, en aquest sentit, és important el ferrocarril, però arrosseguem manca d'inversió", deia el secretari, qui criticava la forta inversió en línies d'alta velocitat a l'Estat en comparació amb les línies de Rodalies.

Sobre l'oferta de transport, el regidor Raúl Broto, assegurava que, a nivell local, el govern molletà continua treballant en el projecte d'una segona línia de bus urbà i incidia en la necessitat de millorar l'oferta en els desplaçaments interurbans. "En aquest cas hi ha marge de millora per oferir alternatives al cotxe. Les línies de tren R2 i R3 han reduït trens i esperem que es recuperin i la línia R8 és una oportunitat per trencar centralisme de Barcelona", afegia Broto.

Però més enllà del concepte de mobilitat més tradicional, Jaime Armengol, coordinador de Mobility City, parlava del nou perfil d'usuari de la mobilitat: l'homo mobilis. "És l'usuari que entén la mobilitat com un dret i que vol anar d'un punt a un altre de la manera més eficient", exposava. "L'homo mobilis vol una oferta que combini mitjans rígids (com Rodalies) amb mitjans flexibles com és el transport a demanda o compartit i que s'anirà implantant", assegurava Armengol, qui mantenia que aquest escenari comporta canvis a l'hora d'abordar les decisions: "Les persones es mouen menys, però volen moure's i, per tant, volen oferta".

Pel que fa a la governança, Armengol considerava que "cal una governança mixta (público-privada) i hi ha reptes com qui gestiona les plataformes de mobilitat. En aquest cas cal diàleg amb els ciutadans i amb les empreses", concloïa, una governança compartida amb què estaven d'acord la resta de ponents.

La convivència entre el vianant i els VMP, la importància del disseny urbà, la proliferació dels serveis delivery i com aquesta pot xocar amb la sostenibilitat van ser altres dels punts que es van tractar a la taula rodona, que es va tancar donant resposta a les qüestions que els espectadors de l'acte, que es va oferir en directe a través d'Internet, van fer als ponents.