'La inèrcia del mercat en l'àmbit productiu porta tal velocitat que si no el frenem, acabarà petant'

El Casal Cultural va celebrar aquest dimarts la segona jornada del cicle Meteo amb les xerrades 'Un món rural sostenible' i 'Amb la soja al coll'

Societat

Mar Calvet i Pol Dunyó
Mar Calvet i Pol Dunyó

Denunciar tots els impactes socials i ambientals que té la producció de cultius com la soja al nostre país i donar a conèixer alternatives més sostenibles d'agricultura i ramaderia. Aquests van ser alguns dels temes que es van tractar aquest dimarts en la segona jornada del cicle Meteo que organitzava el Casal Cultural de Mollet.

L'acte va constar de dues xerrades, una anomenada Món Rural sostenible, a càrrec de Pol Dunyó professional de la pagesia que fa horticultura ecològica amb tracció animal i una altra sobre l'informe d'Ecologistes en Acció Amb la soja al coll, a càrrec de la investigadora de la càtedra Agroecologia i Sistemes alimentaris de la Universitat de Vic, Mar Calvet.
 
L'informe explica el circuit de la soja a l'Estat espanyol, des de les importacions que es fan de soja, sobretot des de l'anomenada República de la soja, a l'Amèrica Llatina: "Espanya s'està convertint amb una màquila ramadera, important matèries molt barates, com és la soja, per transformar-les en altres productes de més valor afegit per tornar a ser exportats, en aquest cas, en forma de carn", denunciava Calvet qui també deia que l'objectiu d'aquest estudi és denunciar tots els impactes socials i ambientals que té la producció de soja tant fora com dins del nostre territori, on en el nostre país és emprat preferentment en la ramaderia industrial.
 
Per la seva banda, Pol Dunyó s'encarregava de contar als assistents què poden fer en aquest sentit, petits productors que com ell treballen la terra amb sistemes artesanals: "La inèrcia del mercat en l'àmbit productiu porta una velocitat i un desenfreno tan sobrepassat que si no el frenem, acabarà petant. Al marge de quin percentatge de productors de quin tipus hi ha d'haver a cada lloc, hi ha molts espais productius que s'han abandonat i que són importants per garantir més aliments frescos, un espai rural viu, per habilitar en espais que s'han convertit en boscos que es cremaran tard o d'hora, per capturar carboni, per activar una cultura agrària, per tenir aliments més sans...", afegia.

Manca d'accés a la terra

Segons Dunyó, les petites produccions ecològiques es troben amb dues dificultats cabdals. Per una banda, els costa competir per preu amb superfícies més grans i grans cadenes de distribució, fet que els comporta haver d'accedir a clients que vulguin pagar un valor afegit. Mentre que l'altre problema rellevant és el de l'accés a la terra: "No hi ha possibilitats. Hi ha o grans terratinents, terra abandonada o terra a uns preus que són inassumibles per qualsevol activitat agrària o ramadera".

Amb tot, Dunyó qui és també l'autor del llibre Estripar la terra, es mostrava optimista: "Espero que tota aquesta part que s'està perdent d'agricultura més artesana es recuperi", deia, tot i lamentar que, al marge de la pujada substancial de la compra de productes ecològics durant la pandèmia, "la majoria de petits productors ecològics hem tornat al volum de vendes precovid o inclús per sota".
 

 


 

 

 

 

 

Edicions locals