Mollet ha empadronat una cinquantena d'ucraïnesos des de l'esclat de la guerra

Creu Roja i l'Ajuntament es coordinen per donar suport als nouvinguts

Societat

Mollet ha empadronat una cinquantena d'ucraïnesos des de l'esclat de la guerra
Mollet ha empadronat una cinquantena d'ucraïnesos des de l'esclat de la guerra | ACN

Amb l'esclat de la guerra a Ucraïna després de la invasió russa el passat 24 de febrer, es va iniciar tot un èxode que va desplaçar més de 4 milions d'ucraïnesos fugint de la guerra. En només un mes, Catalunya comptabilitzava més d'11.500 refugiats, una xifra que ha continuat en augment, a causa també, de la nombrosa colònia ucraïnesa establerta al país.

A Mollet, des que va esclatar la guerra i fins a aquesta setmana, l'Oficina d'Atenció Ciutadana havia empadronat 47 ciutadans ucraïnesos, dels quals 23 menors, un empadronament que els obre les portes a l'escolarització i els serveis sanitaris.

Però, qui ha gestionat tot aquesta allau? A nivell local, els ajuntaments i Creu Roja s'han coordinat per poder donar resposta a aquestes persones que, com a mesura de primera emergència necessitaven ser allotjades. Les persones que arriben d’Ucraïna tenen dret a prestacions socials que cobreixin les seves necessitats bàsiques, així com una autorització de residència i treball. Poden accedir al Pla estatal d’acollida a persones refugiades, una cobertura de necessitats bàsiques (habitatge i aliments), que es coneix com a Fase Zero, i que es gestiona per mitjà de Creu Roja.

A través dels dispositius especials de recepció, principalment l'estació de Sants i l'aeroport, però també les assemblees locals de Creu Roja, fins a aquesta setmana s'havien allotjat prop de 7.000 persones a Catalunya, principalment a centres i pisos d'acollida i places hoteleres.

Els refugiats arriben a aquests punts de recepció i allà un equip de Creu Roja, entre els quals voluntaris de l'assemblea de Mollet-Baix Vallès, organitzen els trasllats als allotjaments d'emergència on s'estaran de manera temporal. En aquestes setmanes, des de l'assemblea de Creu Roja Mollet-Baix Vallès s'ha gestionat l'allotjament d'unes 15 de famílies. "Si s'acullen al Pla estatal d'acollida a refugiats hi ha la possibilitat que els traslladin a allotjaments d'emergència fora de Catalunya, i alguns, que en un primer moment han estat acollits a cases particulars no volen marxar i prefereixen no acollir-s'hi", explica Eduard Vides, tècnic de Creu Roja Mollet Baix Vallès, qui creu que això té un risc: "Si no s'acullen al pla, en principi, no podran percebre els ajuts econòmics per al lloguer d'un pis i les despeses d'atenció a necessitats bàsiques", diu Vides. Amb tot, no se sap encara si les persones ucraïneses acollides a cases particulars o entitats podran accedir igualment a les ajudes del Pla Estatal, o en quedaran excloses per disposar ja d’un allotjament. El govern de l'Estat anunciava fa uns dies que treballa en un Pla d’acollida específic per aquest col·lectiu amb la novetat de l’acollida en famílies, prèvia certificació de la idoneïtat de la família acollidora. Amb tot, encara no hi ha res en ferm.

El paper del voluntariat

Com ja va passar amb la pandèmia de Covid, l'assemblea de Creu Roja Mollet-Baix Vallès ha vist com el nombre de voluntaris que s'hi inscrivien es disparava amb l'arribada de refugiats. Des que va esclatar la guerra, s'hi han inscrit una desena més i moltes altres persones s'han ofert per ajudar a fer de traductors. "Hem mobilitzat una vintena de voluntaris que han estat a punts de recepció com Sants i a hotels on s'allotjaven refugiats, sobretot a l'Alt Maresme", diu Vides, qui afegeix: "Però no hem d'oblidar que l'activitat habitual de Creu Roja també ha continuat, així que durant aquestes setmanes se'ns ha disparat la feina, molta de la qual recau en el voluntariat", diu Vides.

Una vintena de menors escolaritzats

Una de les primeres gestions que fan les famílies nouvingudes un cop empadronades és escolaritzar els seus fills menors. A Mollet, segons dades de l'Institut Municipal d'Educació (IME), entre el 9 de març i el 5 d'abril, han començat a anar a escola 24 menors: 4 a educació infantil, 10 a primària i 6 a secundària. A aquests infants se'ls hi han assignat places del que s'anomena matrícula viva, és a dir, aquella que es fa a mig curs i que gestiona la comissió de garanties d'admissió, que s'encarrega de distribuir els infants a diferents centres en funció de les places disponibles. En aquest cas, als menors se'ls han assignat places a diversos centres –tant públics com concertats, on també tenen el servei de menjador garantit–. "Es fa el màxim repartiment entre centres perquè no hi hagi segregació", explica el regidor d'Educació, Raúl Broto. Amb tot, hi ha alguns centres que estan acollint més d'un infant refugiat, és el cas de l'Anselm Clavé, Can Besora i l'institut Aiguaviva. Aquests infants segueixen un pla individualitzat que ofereixen els centres, que compten amb un protocol d'acollida elaborat pel Departament d'Educació de la Generalitat. Aquest protocol, més enllà de donar eines perquè els infants segueixin el seu procés d'aprenentatge també aborda mesures de suport i acompanyament emocional per gestionar la situació traumàtica viscuda.

Edicions locals