Ara Mollet porta el cas d'espionatge a independentistes al ple

El plenari va aprovar una moció de rebuig al cas conegut com 'catalangate'

Política

L'anomenat catalangate, el cas d'espionatge a independentistes destapat pel mitjà nord-americà The New Yorker, va ser debatut al ple després que Ara Mollet presentés una moció d'urgència en què reclamava que s'esclarissin els fets.

Segons l'informe de Citizen Lab, un laboratori canadenc que estudia els controls d'informació que afecten la seguretat d'Internet i que amenacen els drets humans, almenys 65 persones vinculades a l’independentisme haurien patit infeccions amb el programa espia conegut com a Pegasus, un programa de vigilància que només poden adquirir els Estats. La majoria de les víctimes són membres de les principals organitzacions civils i polítiques de Catalunya, però els atacs s’amplien també als seus entorns -familiars, amics, advocats, periodistes, etc.

Per a la portaveu d'Ara Mollet, Marta Vilaret, "un estat que es vol dir democràtic no pot permetre l'espionatge per idees polítiques i tot el que l'statu quo de l'Estat percebi com a amenaça és susceptible de ser espiat". En la presentació del punt, Vilaret advertia que el cas "va més enllà del l'independentisme, afecta els fonaments bàsics sobre els quals s'assenta l'estat de dret". La republicana reclamava que es prenguin responsabilitats polítiques perquè "tant si el govern ho sabia com si el CNI ha actuat pel seu compte, en tots dos casos, és molt greu", deia.
 
La moció va rebre el suport de Mollet en Comú, que considerava "inacceptable" aquest funcionament que titllava de "franquista" i recordaven que el seu espai polític també havia estat espiat. En la mateixa línia, Podem considerava l'espionatge com "una greu vulneració dels drets incompatible amb la democràcia" i assegurava que "la guerra bruta va més enllà de l'independentisme". Per la seva part, Joan Daví (PDeCAT) reclamava als estats europeus que legislin per evitar l'espionatge.
 
Tan socialistes com Cs s'abstenien. El partit taronja rebutjava l'espionatge, però posava en dubte la investigació. "Pretenen quedar com a víctimes", acusava Iván Garrido, qui rebia la resposta de Vilaret: "Només els queda desacreditar la font perquè no tenen cap altre argument", rebatia la portaveu d'Ara Mollet.

El PSC considerava que aquest és "un tema molt greu que cal tractar amb prudència" i donava suport a les actuacions que fes el govern central per esclarir els fets.

Robles justifica l'espionatge

En la sessió de control del govern al Congrés dels Diputats d'aquest dimecres al matí, la titular de defensa, la socialista Margarita Robles, ha justificat l'espionatge a l'independentisme. "Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d'un país que està envaint Ucraïna?", ha plantejat des del Congrés Robles, qui també ha acusat l'independentisme d'actuar amb "hipocresia" amb el catalangate.

D'altra banda, aquest mateix dimecres el ple de la cambra catalana ha aprovat, amb els vots a favor de PSC, ERC, JxCat, CUP i En Comú Podem, que es "formuli una denúncia, en nom del Parlament, davant de les autoritats judicials, a l'empara de l'article 259 de la Llei d'enjudiciament criminal i de la resta de normes aplicables, pels fets que s'han evidenciat amb relació al programa d'espionatge Pegasus i que podrien ser constitutius de delicte".

Edicions locals