S'inaugura el monument en honor a Neus Català

Està ubicada a la plaça Amical Mauthausen

Societat

Pilar Molins i Mireia Dionisio durant la commemoració, amb el monument a Neus Català al fons
Pilar Molins i Mireia Dionisio durant la commemoració, amb el monument a Neus Català al fons

Mollet va inaugurar dijous un monument en honor a Neus Català, supervivent del camp de Ravensbrück, que està situat al costat del monument a les persones assassinades als camps nazis, a la plaça Amical Mauthausen.

Una comissió ciutadana va promoure aquest reconeixement a Neus Català, una iniciativa que Mollet en Comú va presentar com a moció al plenari. Aquesta proposta va ser aprovada per unanimitat per tots els partits del consistori.

La presentació de l'escultura que homenatja Català va tenir lloc coincidint amb el 77è aniversari de l’alliberament dels presos del camp de concentració de Mauthausen (el 5 de maig de 1945), que com és habitual es commemora a la ciutat amb una ofrena floral.

Sobre el monument –que ha estat treballat amb la col·laboració de l'associació Amical Mauthausen–, Dionisio explicava que es tracta d'una flor, que precisament era el símbol del camp de Ravensbrück, però li han volgut donar la volta: "La flor en aquell moment significava la destrucció i la mort; i ara volem que sigui el significat de la vida i de l'esperança que un món millor és possible".

En l'acte, com és usual, també hi va participar la Pilar Molins, presidenta d'Amical Mauthausen a Mollet i filla d'un dels cinc molletans assassinats als camps. Molins assegurava l'ambivalència d'aquest dia: "És alegre per la llibertat que van assolir els que hi estaven; i trist pels que no hi van poder sortir". La molletana concloïa mencionant Joan Molins: "El record del meu pare el portaré fins que mori".

Cal destacar, d'altra banda, que l'Ajuntament de Mollet ha sol·licitat cinc llambordes Stolpersteine en honor i record dels molletans represaliats que van morir assassinats als camps nazis. Es tracta de Vicenç Bach, Pere Cuyàs, Joan Molins i Joan Tura, a Mauthausen, i d'Antoni López, al camp de Gusen. Així ho anunciava divendres passat la primera tinenta d'Alcaldia, Mireia Dionisio, durant la presentació de la llamborda en honor a Fortuny.

Edicions locals